El portal de l'eternitat (XII)

Ve de: El portal de l'eternitat (XI)
La història comença a: El portal de l'eternitat (I)

Aconsellat pel portal, el Moisès postís, va ordenar ensinistrar unitats militars. Van escollir homes d'entre aquells camperols, pastors i artesans i els van convertir en guerrers, en una zona de pas de bandits i invasors d'Àsia a Egipte calia estar preparats.

Per fer-ho amb comoditat és van aturar en un lloc segur, fàcilment defensable, entre muntanyes, del desert del Sinaí.

A mesura que s'acabava el gra de les carretes que els egipcis els hi havien donat, omplien aquestes de mercaderies i comerciaven amb les tribus de la zona a canvi de menjar i armes.

Quan les carretes tornaven amb menjar venien per un camí elevat i semblava que caiguessin del cel, el poble va anomenar a aquelles carretes el Manà que cau del cel.

El problema de l'aigua es va resoldre ràpidament, el portal va indicar on estaven els pous i les fonts, i amb aquesta informació van poder comerciar els drets de l’aigua amb els beduïns de la zona, a canvi de mercaderies valuoses.

Al cap d'un temps, quan la situació s'havia estabilitzat, el portal li va dir que ja era temps que comencessin a deixar constància escrita de tot el que havia passat, i, al repassar-ho es van adonar que fins aquell moment tot el que havia passat era qualsevol cosa menys heroic. Necessitaven amanir els escrits per donar-lis un toc més èpic, o si no la intervenció divina no colaria.

Però, abans de tot havien de donar al poble unes lleis que complir. Mentre parlaven d'això, Moisès va fer-li una pregunta al portal:

- Perquè és necessari crear religions? Què passaria si no ho estiguéssim fent?, va preguntar.

- Mes val que t'ho ensenyi, si no, no ho entendràs. Digues al poble que puges a la muntanya a rebre la llei de mans de Déu. Que t'esperin fins que baixis.-, li digué el portal.

Va fer el que el portal li havia manat i pujà a la muntanya del Sinaí. en arribar a dalt es trobà davant de la seva nau. En entrar va recuperar el seu aspecte habitual.

- Retrocedim tres milions d'anys. Anem a 300 anys llum de la Terra. -, va indicar el portal.

Un Flash de llum i estàvem en una òrbita alta al voltant d'un món que no va reconèixer. Estaven a la part nocturna. Era un món habitat! Es veien les estructures il·luminades per una civilització avançada.

- Baixarem? -, li va preguntar al portal.

- Encara no. Observa. -, va contestar el portal.

De sobte la atmosfera es va omplir de rastres de coets que acabaven caient, una explosió i després la foscor. Així va anar passant durant dues hores. Atacs i contraatacs. No podia dir ni una paraula. La mirada fixada en aquell planeta que estava morint davant d'un únic espectador, ell.

Al cap de dues hores i poc ja res es movia, ja res estava il·luminat, un núvol de pols a escala planetària cobria la superfície d'aquell món. Els sensors, no mostraven cap senyal de vida.

- Perquè? -, va aconseguir preguntar amb un fil de veu.

- T'ho ensenyaré. Retrocedirem un dia i baixarem -, va contestar el portal.

(Continua)

Ramon de Calasanz
Xàtiva, 23 de març de 2007