El portal de l'eternitat (XIV)

Ve de: El portal de l’eternitat (XIII)
La història comença a: El portal de l’eternitat (I)

- De moment els hi dones això. -. El portal li va donar quatre làmines de pedra gravades en hebreu.

- Són els 20 manaments bàsics que hauran de complir... per començar. Després ja vindran més lleis i preceptes. S'ha de deixar tot ben lligat per que no hi hagin dubtes.-, va dir el portal.

Va agafar les làmines de pedra, que pesaven força i les va baixar de la muntanya. Quan va arribar a la vista del poble els va cridar. Tothom va deixar el que estava fent i va anar a escoltar-lo. L'acústica de la zona era perfecte.

Va començar el seu discurs:

- Poble, escolteu i admireu-vos. Déu en persona us parla. Amb la seva pròpia mà ha gravat amb foc sobre la pedra d'aquesta muntanya la seva llei.-, una de les pedres va relliscar de la seva mà i va caure, esmicolant-se al contacte amb el terra. La gent va murmurar. El Moisès es va quedar callat un moment sense saber que dir. Una altre de les làmines va caure amb idèntic resultat. Va agafar les làmines que quedaven una amb cada mà i es va refer.

- Les làmines que han caigut eren la portada i la contraportada, així que no us preocupeu.-, va dir intentant arreglar-ho.

El poble el va mirar amb cara de no saber que estava dient.

En veure que no entenien res, va pensar ràpidament que, si no sabien que era un llibre, tampoc sabrien el que era la portada i la contraportada.

Va continuar, cridant. - És la paraula de Déu! No teniu per que entendre-la, només obeir-la.-, va dir.

El poble això si que ho va entendre i es va sentir un murmuri d'aprovació.

- Deu m'ha donat aquests manaments. -, va mirar les taules i els va comptar. - Aquests deu manaments per que els compliu i per que sapigueu que el vostre senyor és Déu.-, va concloure.

Va anar a la seva tenda i es va jeure. Estava suant i nerviós, totalment esgotat. El portal li va parlar.

- Te n'has sortit prou bé.-, li va dir en un to sorneguer.

- Em podries haver donat un cop de mà! -, li respongué irat.

- Era divertit veure com improvisaves. -, va respondre el portal.

- Divertit? No sabia que tenies sentit de l'humor!-, digué el Moisès.

- Ja et vaig dir que hi ha moltes coses de mi que no saps, i el fet de que tinc sentit de l'humor era una d'elles. Ara ja ho saps.-, li respongué el portal.

El Moisès va sospirar. - I ara què? Falten deu dels vint manaments, els tornes a fer? -, va preguntar.

- No cal, deu seran més fàcils de memoritzar i, a més encara hem d'inventar-nos i escriure tota la història del poble des de la creació del món, que serà... fa uns quatre mil anys et sembla bé? I tota la llista de normes absurdes que han de tenir en compte. No t'oblidis que has d'ordenar tot un cos sacerdotal per que en tingui cura de tot.-, va dir el portal.

- Doncs comencem, no? tenim per anys! -, va dir el Moisès.

I van passar els anys...

(Continua)

Ramon de Calasanz
Xàtiva, 24 de març de 2007

(Dedicat a Mel Brooks, que ens ha fet riure tant!)