El portal de l'eternitat (XV)

Ve de: El portal de l’eternitat (XIV)
La història comença a: El portal de l’eternitat (I)

- Punt i final. Ja està! -, va dir el Moisès.

- Et felicito, ara només ens queda passar el comandament del poble i ja podràs "morir" en pau.-, va contestar el portal.

- No se pas si Josué serà capaç de dirigir al poble. No ho se. Tants anys aquí entre ells, veient com creixien, com tenien fills, com morien. Hem estat tres generacions en aquest desert. Se’m fa difícil deixar-los ara.-, va replicar.

- Ho entenc. Però s'ha de fer. Tot està lligat i ben lligat, a partir d'ara han d'anar sols. Josué i els sacerdots han estat ben instruïts, saben que cal fer i com fer-ho. Tindran el poder i no el voldran perdre. Tot anirà com estava planejat.-, va concloure el portal.

Van reunir doncs al poble. No quedava ningú dels que van sortir d'Egipte llevat d'ell. Els sacerdots i ell mateix van fer la cerimònia d'unció de Josué com a nou cap del poble. Acabada la cerimònia, el Moisès camina cap a la muntanya i s'allunyà. El poble l'acomiadà entre crits i plors. Per la seva cara molla corrien les llàgrimes.

Va arribar al cim de la muntanya. Li esperava la seva nau. Va entrar i va recuperar el seu aspecte, semblava que no havia passat el temps. Va preparar la nau per l'enlairament i va començar l’ascensió.

El poble des de baix va veure una llum que pujava al cel des del cim de la muntanya i va interpretar que Moisès havia estat transportat al cel per Déu. Tot estava lligat i ben lligat.

Un cop en òrbita el portal li va parlar.

- Què t'ha semblat l'experiència? -, li va preguntar.

- És... No se com explicar-lo... He viscut molt més temps com a Moisès que com a jo mateix, i, en canvi, aquí estic, com si haguessin passat només uns segons. Havia arribat a estimar al meu..., al poble.-, va contestar.

- Hem posat les bases per una major estabilitat en la història de la humanitat. Hem creat la religió que servirà com a base a les dues grans religions monoteistes de la humanitat. Estigues orgullós i satisfet.-, va dir-li el portal.

- Però el munt de lleis absurdes i contradictòries que els hem donat... Hem estat cruels. El Déu que els hi hem donat és cruel. És inhumà... -, va observar.

- Era necessari. El control es basa en la por. I un Déu cruel, implacable fa por. És la dualitat càstig - recompensa. Arribarà un temps en que els humans se n'adonaran de les incongruències que hem escrit i que escriuran els nostres successors i serà quan comencin a buscar les respostes dins seu enlloc de buscar-les fora.-, va dir el portal.

- Això ho puc entendre. I ara què farem? -, va preguntar.

- Hauríem de corregir una situació que es va donar al segle XX. Preparat per una mica de moviment i aventura? -, va dir el portal.

- Preparat! -, va respondre.

Un Flash de llum i ja hi eren.

Any 1939...

(Continua)

Ramon de Calasanz
Xàtiva, 26 de març de 2007