Humans amb classe (A,B i C) - (II)

La història comença a: Humans amb classe (A,B i C) - (I)

El cap de policia l'acompanyà a l'heliport de la part superior del complex governamental. En Jaume Colp va pensar que no tindria temps ni d'avisar a la seva família, això el va angoixar encara més del que l'afectava no saber si podria complir amb la seva missió.

Durant el viatge es va animar a ell mateix. Es repetia que un humà civilitzat es pot comportar com un salvatge. I els de la classe C ho eren. Es barallaven per qualsevol cosa, no col·laboraven entre ells, això estava prohibit per llei però era normal que fos així, en el gran desastre van ser incapaços d'anar tots a una i ni tant sols van intentar fer un sacrifici, encara que fos petit, per salvar el sistema, per sort els classe A, amb l'ajuda dels classe B si que ho van fer. Ara els tocava a ells pagar la seva desídia. Es va posar a estudiar el dossier que li havien donat.

En una hora van aterrar al centre de control de Barcelona.

Van entrar en una habitació. A sobre la taula hi havia roba bruta, de la que usen els de classe C. També hi havia un parell de policies. A la que es va tancar la porta, el van agafar i li van començar a pegar. Els cops venien d'aquí i d'allí, no tenia temps ni de cridar. Quan van acabar tenia la cara inflada i el cos ple de dolorosos morats. Es va quedar mirant al cap de policia. - Perquè? -, va sanglotar.

- Així ningú sospitarà de tu. Simplement ets un classe C deportat a la ciutat. I, evidentment, havien de ser evidents els senyals d'un "tracte especial". -, va contestar el funcionari.

- Han fet una bona feina, doncs. -, va intentar riure mentre es canviava de roba. Li feia mal tot.

- Hem canviat els codis del seu xip identificador. Ara és un classe C, però no es preocupi, el seguirem tot el temps i sabem qui és. Compleixi la seva missió i el recollirem. Bona sort. -, el cap de policia es va acomiadar.

Va sortir de l'habitació i els que l'havien apallissat el van acompanyar a un vehicle patrulla. El van deixar al peu del Tibidabo. A partir de llavors s'hauria d'espavilar sol. Tenia gana i va veure un punt de repartiment de menjar.

Hi havia cua. Era més tranquil·la del que es pensava. La imatge que tenia dels classe C era de salvatges barallant-se per un mos de pa. Donava gràcies per que no estava en condicions de barallar-se amb ningú, aquells dos policies havien fet be la seva feina, es sentia marejat i li feia mal tot. I allà estava, fent cua, civilitzadament i en silenci, fins que algú li va parlar i el va agafar dolçament de les espatlles.

- Estàs ferit. Vine, et curarem i et donarem de menjar. -, va dir una veu de dona jove.

- Gràcies. -, va contestar amb un fil de veu. Estava massa feble. Es va sentir defallir. Va notar uns braços forts que l'agafaven i va perdre el coneixement.

(Continua)