Humans amb classe (A, B i C) - (I)

Certament era difícil confiar en algú en els temps que corrien. L'individualisme més ferotge s'havia imposat per llei sobre qualsevol forma de col·laboració entre les persones de classe C. No passava el mateix entre les de la classe B, més acomodats, tenien permís per organitzar-se mínimament i treballaven directament per a la classe A; de fet, eren els únics que podien tenir contacte amb ells. La classe A; aquests si que podien fer el que volguessin, col·laborar entre ells, de fet, aquesta era la base del seu codi ètic. Eren els dirigents, els que havien salvat a la humanitat de la destrucció, els que vetllaven pels pobres diables de la classe C.

Jaume Colp era l'ajudant del supervisor de la zona 2435, ocupava el litoral mediterrani de la península ibèrica. Era de la classe B i estava content de la seva feina. El seu cap era de classe A, només els de classe A podien ser supervisors de zona, i el càrrec que tenia Jaume era el més alt al que podia aspirar un classe B.

Estava preparant la documentació per quan arribés el seu cap. Va parar atenció a un informe de la policia (tots classe B) en que s’avisava d'un increment dels delictes d'associació, i la conseqüent i justa repressió en tota la zona 2435. Estava en això quan el supervisor va entrar, va deixar de llegir i va acabar d'ordenar els papers mentre el supervisor seia a la seva cadira.

Va repassar els informes mentre el funcionari esperava. Quan va acabar es va dirigir cap a ell.

- Senyor Colp, necessito una persona de total confiança per una missió, i crec que vosté és el més indicat. -, digué el supervisor amb un to de veu agradable.

En Jaume Colp es quedà de pedra. Mai abans el supervisor li havia parlat d'aquella manera.

- Abans de dir-li de que es tracta, l'he d'avisar que no pot escollir i que espero que compleixi la missió, pel seu bé... i el de la seva família. -, el to del supervisor ja era al que Colp estava acostumat.

- L'enviaré a Barcelona, es farà passar per un classe C i s'infiltrarà en alguna d'aquestes associacions il·legals que tants mals de cap ens estan donant. Vostè és fidel al regim, veritat ? -, el supervisor li va dirigir una mirada acusadora.

- Si senyor, fidel per sempre als que ens van salvar i ens donen tot el que necessitem. -, va dir en Jaume Colp quadrant-se.

- Doncs parli amb el cap de policia, ell li donarà les instruccions i el material que necessita. Té una setmana per a complir la seva missió. Si no, la seva família baixarà de classe, i ja sap el que vol dir això. -, amenaçà el supervisor.

Sabia perfectament el que volia dir. Descendir de la classe B a la classe C significava la pèrdua dels privilegis que s'havien guanyat a pols. El dret d'associació restringida, el de vot en l'assemblea dels B, les ajudes del govern de zona, l'educació dels fills... No es podia permetre cap errada.

- Adéu senyor Colp. -, conclogué el supervisor.

Jaume Colp va sortir del despatx. L'esperava el cap de la policia. El va seguir.

(Continua)