Fonamentalment humans (I)

Voltes i voltes. Al principi la feina estava bé. L’allunyava d’un passat que preferia oblidar i mantenir ben lluny i li donava temps per pensar en que faria quan tornaria. A més, la companyia era molt bona i interessant, a més de tenir una veu molt dolça i melodiosa.

La seva companya de feina li va parlar:

- Hem completat ja 100 voltes -, digué suament.

Això volia dir que, a dos voltes per dia, portaven ja 50 dies orbitant i prenent dades d’aquell planeta.

- Aurora, només queden doncs, 100 voltes més i ens vindran a recollir, no? - Va preguntar Nergal.

- Efectivament. -, va contestar la companya.

L’Alt Consell d'Orió havia donat prioritat a aquella missió, se l’havien ofert a ell després del gran fracàs i es sentia bé. Però no entenia perquè, tractant-se d’una missió "tant important", només haguessin assignat a ell i a Aurora. De fet, la única que sabia la veritable naturalesa de la missió i, per tant, l’autentica raó per estar donat voltes sense baixar al planeta i amb la prohibició de fer contacte amb els habitants que estaven observant. Es preguntava que nassos tenia d’important aquella espècie, que si bé, segons les dades a la que havia tingut accés eren com els orions, tecnològica i socialment eren clarament una espècie inferior.

Es va treure aquests pensaments del cap i va posar-se a comprovar que tots els sistemes funcionaven bé. Navegació, tot correcte... al cap i a la fi només donarem voltes, qui vol controls de navegació. Gravetat artificial, perfecte. Suport vital, funcionant. Deflectors,... desconnectats?!

- Aurora! -, va cridar. - Els deflectors estan desconnectats, que passa? -, va preguntar.

- Hi ha hagut una averia. -, contestà. - Es veu que durant els segons de regeneració, un micrometeorit ha xocat contra el generador extern i l’ha destrossat. Estarem sense deflectors un dia fins que es regeneri. Per cert, els sensors també estan fallant. -, va informar.

Allò era inaudit. I una mostra més de com la casualitat es pot convertir en qualsevol moment en fatalitat. Esperava que no fallés res més.

La petita nau va ser sacsejada i la energia va començar a fallar.

- Aurora! Estàs bé? Què ha passat? No tinc lectures.-, va dir Nergal.

- Alguna cosa ha xocat contra la nau. Jo tampoc veig res, però em sembla que els danys son greus. Hem començat a girar i ens acostem al planeta.-, va informar Aurora amb veu cansada.

- Ens hem d’estabilitzar i tornar a una òrbita estable. Com està el control de navegació? -, va preguntar.

- M’arriben dades. Operatiu en un 45%. No hi haurà prou per arribar a l’òrbita d’abans, ni per mantenir una d’estable fins que ens vinguin a recollir. A més el suport vital falla i calculo que no es regeneraria a temps. El més assenyat seria aterrar.-, va aconsellar Aurora.

- Doncs aterrem. Allà és un bon lloc. Nau estabilitzada. Entrem a l’atmosfera. Preparem-nos per l’impacte. -, anava assenyalant Nergal.

La nau va aterrar gairebé suaument rebotant en el mar fins una platja de sorra blanca.

(Continua)