Fonamentalment humans (IV)

Ve de: Fonamentalment humans (III)
La història comença a: Fonamentalment humans (I)

Nergal es dirigí cap a la població corrents de manera que Ereshkigal el pogués seguir. Els genets de Nim s’acostaven però va calcular que encara hi havia temps. Durant el camí es va transformar usant el bio-vestit en mode de combat. Amb un exosquelet complet, cobert amb una armadura que deixava veure el cap i armat amb una espassa i amb un ceptre amb el que semblaven dos caps de lleó es preparà per a la batalla.

La gent corria per amagar-se, sense cap ordre, esporuguits. Quan van veure a l’imponent Nergal caminant amb calma seguit tranquil·lament per Ereshkigal, es van aturar obrint un camí flanquejat de gent a banda i banda. Nergal ni se’ls va mirar. Així va seguir fins a la sortida del poble, per la zona on convergien els genets. Nergal es va aturar. Els braços oberts i cap avall. Amb l’espasa daurada brillant al Sol i el ceptre apuntant cap a terra.

Els genets ja estaven a la vista i no feien esma d’aturar-se. Nergal ordenà telepàticament als cavalls que s’aturessin. Tots van obeir espantats. Els genets, amb l’aturada sobtada van caure i van rodolar per terra. La confusió es va apoderar dels rossins i dels genets. Els Sumeris que s’havien col·locat darrere de Nergal estaven palplantats uns metres darrere de Nergal i Ereshkigal observant amatents l’espectacle.

Els cavalls, incontrolats, fugien dels seus genets cap a les muntanyes, com si els perseguís el mateix diable. Els que abans anaven muntats o bé jeien a terra masegats o bé restaven de peu. Evidentment estaven en un desavantatge tàctic clar.

El cap dels Nim va donar ordres als seus homes de agrupar-se. No eren conscients que aquella figura que hi havia davant d’ells era qui els havia desmuntat. Els Sumeris tampoc tenien clar que havia passat. Després de la confusió els Nim van començar a avançar, ara a peu. Corrents i proferint uns udols que gelaven la sang.

El primer dels Nim va arribar a Nergal, que estava immòbil. Va colpejar amb el garrot a l’Orió. El garrot es va esmicolar i el Nim va caure de cul a terra. Nergal va moure el ceptre cap a ell i el que semblava un llamp va sortir de les puntes. El Nim va quedar fulminat.

En veure allò la tropa s’aturà de cop. Van començar a llençar pedres amb les fones i llances amb puntes d’estany. Nergal ni s’immutava. Va sentir un crit de dolor. Havien ferit a Ereshkigal en un braç. Enfadat, Nergal aixecà l’espasa i la deixà caure cap a terra amb força en la direcció de la formació de les tropes de Nim. Les dues primeres files d’homes van quedar tallats per la meitat. La resta, en veure allò, va fugir. Nergal els va perseguir i va acabar amb tots llevat d’un.

- Digues els teus que el poble Sumeri està ara sota la protecció de Nergal. Si torneu a atacar, la meva ira caurà sobre el vostre poble. Ara ves-te’n! ., sentencià Nergal.

Mentre tornava cap a l’assentament, en direcció a Ereshkigal, que encara estava ferida va canviar el bio-vestit de mode de combat a mode curació. Va posar les mans sobre la ferida de Ereshkigal i en segons la va curar. Va mirar doncs Nergal cap a la gent de l’assentament, que continuava dreta mirant-lo amb reverència i temor. Va aixecar el cap. Tot el poble es va postrar davant d’ell. S’havia convertit en un Déu.

(Continua)