Fonamentalment humans (X)

Ve de: Fonamentalment humans (IX)
La història comença a: Fonamentalment humans (I)

Al cap de mitja hora enlairats, van arribar a l’emplaçament on s’havia d’aixecar la futura ciutat d’Eridu. El túmul que marcava el centre de la ciutat havia estat substituït per una construcció d’un material indefinit que Nergal havia fet construir durant els darrers dies. Si bé el bio-vestit el protegia, es sentia més còmode a recer que a l’aire lliure.

La construcció seguia evolucionant poc a poc. Ell no havia fet cap esforç, només havia donat les instruccions a unes nanomàquines que feien tota la feina usant els materials disponibles. En la construcció hi havia habilitades una cuina, serveis, un parell d’habitacions i una saleta d’estar.

Ereshkigal s’havia quedat dormida. Amb suavitat la va deixar al llit d’una de les habitacions. Es va assegurar que la noia no tenia cap ferida. Només tenia un parell d’esgarrinxades a les cames i la roba bruta de terra. Suament, li va curar les ferides i li va treure la roba. Va pensar que el primer que hauria de fer el dia següent era donar-se un bon bany. La va tapar amb un llençol i la va deixar dormint.

Va sortir de la casa i va seure en una pedra a prop d’allà mirant el cel. Va buscar casa seva i la va trobar. Els records es van acumular en la seva ment.

La base de la societat dels Orions era la Meritocràcia. Cada un arribava on podia i volia arribar, després de molts anys d’estudi i de treball dur. Ell havia arribat al segon lloc més alt possible per un Orió, Comandant en Cap dels exercits. Segurament, en poc temps hauria acabat presidint l’Alt Consell d’Orió, però les decisions que va prendre per acabar amb la guerra el van allunyar del lloc. Fins i tot entre els civilitzats i altament evolucionats Orions hi ha lloc per l’enveja i l’error. O allò considerava ell. Estava convençut que la guerra s’havia d’acabar i que atacar als que fins llavors eren aliats era el millor. Va funcionar! Però l’Alt Consell no va aprovar el mètode.

Igualment encara que l’haguessin enviat amb una supervisora com Aurora a un oblidat i primitiu planeta, ell encara tenia suports a l’Alt Consell d’Orió. I encara que l’havien desposseït del rang militar, encara tenia partidaris al poderós exercit dels Orions. Si aconseguia crear un punt de suport a la Terra, podria ocupar el lloc pel que estava destinat i fer fora als indignes de l’Alt Consell dels Orions.

Aquests eren els seus plans. Quan orbitava la Terra prenent mesures, no ho sabia, no ho tenia previst, estava resignat a tornar i a esperar la seva oportunitat durant molt de temps. Però aquell estrany accident de la càpsula li donava la oportunitat de fer ara el que volia fer.

En menys de quaranta dies arribaria una nau a recollir-los. Amb la tecnologia d’aquella nau podria adaptar la Terra als estàndards tecnològics d’Orió, amb l’ajuda de Ereshkigal i l per ell sorprenent suport d’Aurora, educaria als humans i, en pocs anys, tindria la possibilitat de tornar victoriós al seu món natal.

Absort amb aquests pensaments, el seu pla mestre, el Sol va començar a sortir per l’horitzó.

(Continua)