Fonamentalment humans (XII)

Ve de: Fonamentalment humans (XI)
La història comença a: Fonamentalment humans (I)

Van arribar al lloc on havien deixat el campament. Observant des de l’aire van constatar que havien retirat els cossos dels morts de la nit anterior i que es desenvolupava tot amb la rutina d’un dia qualsevol.

- Crec que seria millor que no veiessin que tens el bio-vestit.-, va comentar Nergal. – Llevat de l’intent d’assassinat d’ahir, sembla que el poble està còmode amb el teu paper de sacerdotessa. Baixarem darrere d’aquell turó sense que ens vegin i tornaràs sola al poble.-, va sentenciar.

Ereshkigal va estar d’acord i van baixar. Ja es separaven quan Ereshkigal es va girar. – Nergal!-, va dir acostant-se. – Encara no t’he donat les gràcies per salvar-me ni pel do que m’has concedit.-, el va abraçar amb força.

Nergal la va apartar.- No cal que em donis les gràcies per fer allò que és correcte.-, va dir. – Prou bé ho estàs fent. Quan et vaig recollir i varem decidir salvar-te, pensava que eres massa jove per aguantar la responsabilitat de guardar i aplicar la sabiduria d’Aurora, però ho estàs fent molt bé i sóc jo el que he d’estar agraït. Guia al poble a través del pas del riu que et vaig ensenyar i condueix-lo cap a Eridu. Quan arribeu, hi ha molta feina a fer.-. La va agafar del cap amb les dues mans i li va fer un petó al front. – Fins d’aquí uns dies. Si tens algun problema, usa el bio-vestit i comuniquem-ho.-, es va acomiadar i s’enlairà cap a Eridu.

Ereshkigal es dirigí cap el campament. Quan la van veure, es van meravellar del seu aspecte. Portava una túnica vaporosa i d’un blanc impecable, no tenia cap rastre de brutícia ni de cap ferida, el seu aspecte era seré i digne. El poble va començar a murmurar sobre la nit que havia passat fora amb Nergal, però amb respecte i admiració.

Va arriba a la tenda d’Alulim i el va cridar. El cap del poble va sortir, semblava que no havia descansat gaire.

- Que puc fer per tu sacerdotessa del totpoderós Nergal?-, va dir Alulim amb vehemència.

- Doncs ara que ho preguntes, preparar al poble per creuar el riu. Com es que no està tot recollit ja?-, va preguntar la noia.

Alulim va quequejar: - Em.. això.. es que... Com no hi eres... pensàvem que... No sabíem quan tornaries.-, va aconseguir dir.

- Sabies quin era el pla per avui. L’hauries d’haver seguit. Que no es torni a repetir.-, va dir Ereshkigal renyant a Alulim de forma suau. – Ara prepareu-lo tot per creuar al riu, acamparem a l’altre banda.-, va ordenar la sacerdotessa.

Alulim va assentir i va anar a disposar-ho tot.

Nergal havia indicat un lloc on el riu tenia una mica més de corrent però poca fondària. Lligats tots amb cordes, van poder transportar persones i pertinences a l’altre banda sense més problemes.

Quan es va pondre el Sol, el campament ja s’havia traslladat a l’altra banda del riu. A partir d’allà quedaven unes quatre jornades per arribar a Eridu.

(Continua)