Fonamentalment humans (XIV)

Ve de: Fonamentalment humans (XIII)
La història comença a: Fonamentalment humans (I)

La festa va ser intensa però no gaire llarga. Poc més d’una hora després de mitjanit ja havia acabat. El poble estava content però era conscient que l’endemà tocaria treballar.

Ereshkigal es va dirigir llavors cap el túmul en el que havia edificat el temple Nergal. Havia canviat força des de que el va visitar, semblava que les nanomàquines treballaven despresa. Realment era una construcció impressionant, tant per la seva alçada com per la forma piramidal en terrasses, com, sobretot pel recobriment cristal·lí que feia que canviés de color i reflectís l’entorn, variant l’aspecte contínuament.

No es veia cap porta, però ella sabia que estava allà. Es va dirigir cap a la paret des de fora i, en un instant, estava dins. Nergal l’esperava assegut còmodament en una butaca.

- Benvinguda Ereshkigal. Com ha anat el viatge.-, va preguntar Nergal convidant-la a seure.

- Molt millor del que hauria pogut imaginar. Tens al poble als teus peus, però no podem dir el mateix dels seus líders. Alulim, gran part del Consell i els xamans no semblen gaire satisfets amb la nova situació. Caldria fer alguna cosa al respecte.-, va respondre la sacerdotessa.

- De la part religiosa i de com l’organitzes t’encarregaràs tu. Demana-li consell a Aurora. Demà també hauríem d’organitzar els grups de treball per ajudar a construir la ciutat. Hauríem d’organitzar l’escola pels nens i els grans, organitzar grups per anar a recollir menjar, i necessito un grup de cent homes escollits per entrenar-los com a nucli d’una guàrdia del temple, que serà la teva guàrdia i la de la ciutat. Per si no ho saps, tenim veïns, i no crec que els sumeris siguin benvinguts. Alulim estarà disposat a assumir aquestes responsabilitats?.-, va comentar Nergal.

- Alulim és molt ambiciós. Crec que podria estar al darrere de l’intent d’assassinat cap a mi de l’altre dia. Serà fiable mentre anem en la mateixa direcció, a la que divergim serà complicat treballar amb ell.-, va respondre Ereshkigal.

- Bé.-, Nergal va meditar una estona. – Li donarem a Alulim una joguina perquè estigui entretingut. Posaré a treballar a les nanomàquines ara mateix. Construiré un palau per a ell, els seu Consell i els Xamans. El coronaràs Rei d’Eridu en el meu nom i que ordeni ell les tasques de construcció i manteniment. Paral·lelament recluta els homes de la guàrdia del temple entre la gent del poble que t’és fidel. I prepara també la escola. Per a nens i adults. Ensenyaré personalment als adults sumeris com bastir una civilització que serà l’enveja del planeta.-

- Què els hi ensenyaràs?-, va preguntar Ereshkigal amb curiositat.

- Els hi ensenyaré a aprofitar els metalls d’aquesta terra, coure i estany per a fabricar eines millors. Els hi ensenyaré com fer que un tros de terra doni fruit. A portar aigua d’on n'hi ha cap on fa falta, a construir amb pedres, fang i morter. A domesticar animals per criar-los i poder menjar d’ells. S’acabarà el collir i caçar. Els ensenyaré a dominar l’entorn i a estendre el domini per sobre dels altres pobles.-, va respondre Nergal. – Queden menys de trenta cinc dies perquè arribi la nau d’Orió a buscar-nos. Espero que tot estigui enllestit llavors.-

Ereshkigal es va acostar. – T’he trobat a faltar aquests cinc dies. Deixa que em quedi amb tu.-, va demanar mentre l’abraçava.

- Es clar. Descansem, demà ens espera un dia dur.-, va respondre Nergal.

(Continua)