Fonamentalment humans (XIX)

Ve de: Fonamentalment humans (XVIII)
La història comença a: Fonamentalment humans (I)

Estaven a mig àpat quan la porta del menjador es va obrir i el capità de la nau Orió els va interrompre: - Conseller en cap. Hem trobat traces del que podria ser la nau que busquem uns trenta graus al nord de l’equador del planeta, en la desembocadura d’un riu que més al nord es bifurca en dos.”, va informar l’oficial.

Anu es va aixecar de la cadira. – Excel·lent!. Els han trobat?-, va preguntar.

De l’aire va aparèixer una imatge de la zona. - En el que suposem que és el lloc de l’impacte, la zona on hem trobat les restes, no hi cap rastre. Cap cadàver, senyor.-, va contestar el capità.

- Doncs haurem de baixar, no?-, va dir el Conseller en Cap. – No podem permetre que el nostre ex comandant en cap i camarada estigui perdut per allà baix. I així comprovarem la evolució del planeta i dels humans de primera mà.-, va proposar.

Enlil es va sumar al grup de recerca. – Jo dirigiré un dels grups. Tinc ganes de trobar a Nergal per donar-li records de part de la meva cama.-, va dir Enlil tocant-se la extremitat dreta. – No m’oblido que anava d’observador a la nau insígnia dels Pleiadans quan la va atacar. I no m’acostumo als implants biònics.-, la seva expressió no era precisament amistosa.

- Jo t’acompanyaré.-, va dir Enki. – Només per assegurar-me que la teva cama no actuï independentment del teu cervell.-, va comentar irònicament.

- Perfecte. Capità anem a dividir-nos en tres grups. A partir del punt d’impacte, els consellers Enki i Enlil aniran cap el oest, jo aniré cap el est, cap a les muntanyes, i vostè, capità anirà cap el nord.-, va ordenar Anu. – Sortim quan tots els equips estiguin a punt.-

Van sortir del menjador i van anar a preparar-se per a l’expedició.

Al cap de dues hores estaven tots els equips de recerca preparats.

Anu els va parlar. – Segons el tractat pel desenvolupament de La Terra, tenim prohibit intervenir en el seu desenvolupament. Tenim prohibit contactar amb els humans de manera que poguéssim influir en el seu desenvolupament natural. No usarem vehicles per desplaçar-nos. Els nostres bio-vestits ja ens oferiran tot el que necessitem. Si un grup troba a Nergal que no intenti fer contacte. Transmeteu-me la vostra posició fins que jo arribi. No oblideu a qui estem buscant. Alguna pregunta? No?, doncs a les naus de transport, en trobarem a baix.-, va concloure Anu.

Les naus de transport van deixar als tres equips de recerca a la platja on havien aterrat cinquanta dies abans Nergal i Aurora. Cada un dels equips estava format per un líder i onze soldats Orions. Quan les naus de transport es van enlairar, cada equip va seguir el seu camí.

El capità Oannes comandava el grup que es dirigia cap el nord. No van tardar gaire en arribar a l’assentament on Nergal s’havia trobat amb els sumeris. L’equip va estar investigant la zona una bona estona. Un dels soldats va anar a trobar Oannes.

- Senyor. Hem trobat una fossa amb cossos d’humans morts violentament fa no més de cinquanta dies.-, va dir el soldat.

- Alguna cosa més?-, va preguntar el capità.

El soldat va respondre: - Senyor... els va matar un Orió.-

(Continua)