Fonamentalment humans (XVII)

Ve de: Fonamentalment humans (XVI)
La història comença a: Fonamentalment humans (I)

Ereshkigal, seguint les instruccions de Nergal va escollir quaranta nou homes de confiança, enlloc dels cinquanta que havia dit l’Orió. Havia decidit que ella en persona dirigiria la guàrdia . Entre ells va escollir al que li va semblar més capacitat per ser la seva mà dreta, i tres més per comandar cadascun dels esquadrons de 15 homes que compondrien cadascuna de les tres guàrdies que envoltarien el temple dia i nit.

Els va armar amb porres i fones i van començar a fer guàrdia. Dedicaven vuit hores a envoltar el temple, quatre hores a instrucció militar, que impartia el mateix Nergal i quatre hores més a patrullar pels carrers en grups de quatre guàrdies.

A Alulim no li feia gaire gràcia aquesta guàrdia entrenada pel mateix Nergal. Però era un preu petit pel que tenia ara. Havia passat de ser un cap tribal a dominar una ciutat que, ràpidament prenia forma. Reconeixia que la organització del treball que havia imposat Nergal era molt eficient i alhora poc pesada per a tothom. Havia situat a cada individu del poble just al lloc on era necessari segons les seves habilitats, les seves aptituds i, el que era més important, la seva actitud.

S’havia creat tota una indústria desconeguda fins llavors. El fang sec s’havia usat abans com a recipient, però embrutava i s’acabava desfent si li posaves aigua o qualsevol líquid. Usant el foc, va ensenyar a coure’l fent possible que durés molt més i ja no embrutés. Usant la mateixa tècnica de cocció, estaven fabricant pedres per construir ràpidament les cases de la ciutat.

Per transportar coses, va mostrar com construir una plataforma, on a sota, unides per un eix, a banda i banda hi havia una estructura circular de fusta. I els cavalls o les vaques, que també havia mostrat com domesticar-los, es lligaven davant i, amb la seva força, movien l’estructura i, amb ella, qualsevol cosa que hi hagués a sobre de la plataforma. S’havia acabat portar pes lenta i penosament. Allò va alleugerir molt la feina d’anar i venir.

També es van construir pous a la ciutat perquè no fos necessari anar al riu a buscar aigua.

Però el més impactant de tot va ser quan Nergal els va ensenyar a recollir les llavors del que recollien i a plantar-les a terra. Va prometre que en pocs mesos, aquell camp estaria ple de blat, que podrien recollir i emmagatzemar-lo per menjar-lo quan es necessités. En un any ja no caldria sortir a recollir-lo lluny.

Nergal mirava tot el que havia ajudat a construir des del cim del temple. La ciutat bullia d’activitat, les tribus del voltant ja s’havien acostat per comerciar. Tot anava com havia planejat. Ereshkigal se li va acostar:

- Pots estar orgullós. Has creat una civilització.-, va dir la sacerdotessa.

- És un començament. Ara ve la part més difícil, mantenir-se i expandir-se.-, va comentar Nergal. - ... I demà és el dia.-, va murmurar.

- Com?-, va preguntar Ereshkigal.

- Demà ve la nau Orió a buscar-nos.-, va contestar lacònicament.

(Continua)