Fonamentalment humans (XXI)

Ve de: Fonamentalment humans (XX)
La història comença a: Fonamentalment humans (I)

De camí cap a Eridu, Oannes meditava sobre les conseqüències de desobeir al Cap del Consell dels Orions. Però ho havia de fer. No només havia estat subordinat de Nergal, si no que havia estat el seu Mentor, li havia ensenyat tot el que sabia i, gràcies a ell, era el capità de la nau almirall de la flota dels Orions. Li devia lleialtat, però no la que es deu a una organització, la que es deu als amics. A més estaven els angèlics pel mig... Segur que estaven observant i apareixerien quan menys ho esperessin. Un Orió havia trencat el Tractat de la Terra i no era una cosa petita. Segur que estaven allà.

Amb aquests pensaments va arribar a la muralla d’Eridu. Usant les propietats del seu bio-vestit es va camuflar. Ara no el podien veure. Va saltar el mur i es va dirigir cap a la construcció central, poc a poc, sense presses, si corria, el seu camuflatge s’esvairia, havia de donar temps al bio-vestit a adaptar-se a l’entorn. Els carrers estaven ben il·luminats per torxes i la gent semblava satisfeta i contenta. Allò era una ciutat. No haurien d’haver ciutats a la Terra... encara.

Va arribar a prop de l’edifici. Va observar als guàrdies que el custodiaven. Avançà sigil·losament i va arribar al lloc on es suposava que hi havia la porta. Va precipitar-se contra la paret.

Es va trobar amb una sala decorada de forma basta, amb torxes. Al fons de la sala hi havia un tron i dues cadires a dreta i esquerra. En el tron estava Nergal, a la dreta, asseguda, una joveneta a la que no coneixia.

- Benvingut Oannes.-, va dir Nergal aixecant-se del tron. – Fa una estona que t’esperem, acostat.-, va demanar Nergal baixant els esglaons fins al peu del tron.

Oannes es va acostar amb pas decidit. Quan es va trobar davant de Nergal aquest el va abraçar. Ell li va tornar l’abraçada tímidament.

- No sabia que t’enviarien a tu per a rescatar-me. Havien d’enviar a un transport no a la nau almirall de la flota Orió.-, va dir Nergal. – O t’han degradat a tu també?.-, va afegir.

- Senyor. Continuo sent el capità de la nau almirall. I no he vingut sol.-, va contestar Oannes.

- Ja ho se. T’acompanyen onze homes. Tinc un perímetre de seguretat automatitzat al voltant de la ciutat, no se m’escapa res del que s’acosta.-, va contestar Nergal.

- No em refereixo a això, mestre.-, va dir el capità.

- Què vols dir?-, va preguntar Nergal.

- Abans de contestar digueu-me. Perquè heu violat el Tractat de La Terra intervenint en el desenvolupament dels humans? No sabeu que ens poseu a tots els Orions en perill, a la mercè de la ira dels angèlics?-, va dir visiblement enfadat Oannes.

Nergal es va estranyar. No havia sentit parlar d’aquest tractat. – No se de que em parles Oannes. No se res de cap tractat.-. va respondre Nergal.

- Si no ho sabeu vos, Ea, que us acompanyava a la nau ho sabia. On està?-, va preguntar el capità.

Ereshkigal es va aixecar de la cadira i va replicar. – Estic aquí Oannes.-

Nergal va mirar-la amb la confusió expressant-se en els seus ulls.

(Continua)