Fonamentalment humans (XXII)

Ve de: Fonamentalment humans (XXI)
La història comença a: Fonamentalment humans (I)

- Ea? Ets Ea, la consort d’Anu? On està Aurora? Ereshkigal, ho sabies?-, Nergal estava confús.

Anu havia estat el que havia sortit guanyant amb la defenestració de Nergal. Nergal no es refiava ni un pel d’ell i tampoc d’Ea. La companya d’Anu era molt ambiciosa. I era ella qui estava darrere de l’actual Cap del Consell dels Orions. Anu per ell mateix hagués estat incapaç d’arribar a obtenir aquesta distinció encara que haguessin passat cent mil anys més.

Oannes va intervenir: - No sabies que la teva acompanyant era Ea?-, va preguntar.

- No, em van dir que era Aurora. Com estava integrada a la nau no vaig poder reconèixer-la.-, va contestar Nergal mirant cap a Ereshkigal amb una penetrant mirada d’odi.

- No odiïs a Ereshkigal. Ella estava convençuda que jo era Aurora.-, va dir Ea. – Pobreta, t’estima de debò. Que innocent. I es pensava que jo l’aconsellaria, la deixaria fer i que em podria controlar. Que estúpida. Jo controlo el seu cos ara., va afegir Ea.

Nergal es dirigí cap a Ea enrabiat. Oannes el va seguir per intentar aturar-lo.

- Què em vols fer mal? Si em fas mal li faràs a Ereshkigal, no a mi.-, Ea li va llençar una mirada reptant a Nergal. Es va dirigir cap a la sortida. – Me’n vaig a trobar a Anu, estarà content de veure’m. I em sembla que aquest cos li agradarà.-, va desaparèixer a través del mur.

Nergal va intentar córrer amb l’ànim de seguir-la. Oannes el va aturar.

- Si la segueixes cauràs en les mans d’Anu, Enki i Enlil. I no podràs fer res per salvar a la noia de la possessió d’Ea. Ja hi haurà temps de lluitar amic meu.-, va dir Oannes a Nergal.

Nergal va comprendre que el veterà capità tenia raó. Es va deixar caure i va seure a les escales que portaven al tron.

- Què ha passat? Havia de ser una missió de rutina. Prendre mesures d’un ridícul planeta lluny de les rutes habituals, sense cap interès ni productiu ni estratègic. Què pinten els angèlics en tot això? Què fa aquí la plana major del Consell dels Orions? Com podré ara recuperar a Ereshkigal?.- Nergal es va portar les mans al cap.

- Senyor. No esteu sol.-, va dir-li Oannes. – Compteu amb el suport de gran part de la flota. No oblidem que ens vareu guiar amb saviesa en moments molt difícils i que ens vareu salvar la vida en més d’una ocasió. No esteu sol.-, va dir el capità.

- I la Terra? Què passa amb aquest planeta que és tant important.-, va preguntar Nergal.

- El planeta Terra és un experiment dels angèlics. I està sota la seva tutela. Cap civilització té dret a intervenir en la evolució del planeta i dels éssers que l’habiten. Això és el Tractat de la Terra.-, va contestar Oannes.

- Llavors? Què fa aquí la flota Orió i la plana major del Consell?-, va preguntar Nergal. – Perquè Aurora, vull dir, Ea no em va avisar i em va animar a intervenir?. Potser es que...-

- La teva intuïció et serveix bé. Hi ha alguna cosa en la Terra que interessa a Anu, i que l’interessa moltíssim, si no, no s’hagués arriscat portant tota la flota. Si els angèlics demanen responsabilitats, entregarà el teu cap. Però ell ja haurà tingut temps per fer el que pretén.-, va apuntar Oannes.

Nergal es va quedar pensant una estona. Es va aixecar amb un gest resolutiu.

- Oannes. Hem d’aturar a Anu i als seus abans que portin a la civilització dels Orions al desastre. M’ajudaràs. Estaràs sota el meu comandament com vas estar en el passat?-, va preguntar Nergal.

- Es clar que si senyor. Quin és el pla?.-, va contestar el capità.

(Continua)