Fonamentalment humans (XXIII)

Ve de: Fonamentalment humans (XXII)
La història comença a: Fonamentalment humans (I)

Aquesta era la pregunta. Quin era el pla? Si hagués vingut només la nau que havia de venir a buscar-los el pla era fer-se amb la nau i ja està. Ara què? Mitja flota orbitant el planeta, Anu, Enlil i Enki buscant-lo, Ereshkigal presonera d’Ea, els Angèlics podien aparèixer en qualsevol moment i, el seu instint li deia que els Pleiadans segur que acabarien apareixent. A més estava el Tractat de la Terra que havia estat trencat i, a sobre ell era el responsable. Quin era el millor pla per una situació així?

- Abans de plantejar-nos qualsevol acció hem de ser conscients de la força que tenim.-, va dir finalment Nergal. – Cal saber amb qui podem comptar i amb qui no a la flota. Hauràs de tornar i dir que m’has trobat però que he fugit. Han de creure que els ets fidel. Encara que serà difícil segons el que ha vist Ea.-, va observar Nergal.

- No us preocupeu. El fet de que torni serà suficient per demostrar que sóc fidel al Consell. A més, tinc cert prestigi per ser el capità de la nau almirall de la flota. Em posaran vigilància però podré fer el que calgui.-, va respondre Oannes.

- Molt bé. Confio en tu. Ara escolta atentament el que hauràs de fer.-. Nergal li va explicar amb detall els passos que havia de seguir, van intercanviar noms d’oficials i soldats que podien ser fidels i es van acomiadar.

- No t’oblidis que Ereshkigal és molt important. No vull perdre-la.-, va dir Nergal.

- Faré tal com m’ha dit i esperaré al moment oportú. Però... és humana. Perquè ella és tant important?.-, va preguntar Oannes.

- Per que me l’estimo, això és raó suficient. No vull que li passi res de dolent per culpa meva. Ja va estar a les portes de la mort un vegada per culpa de la meva presència, la van estar a punt de matar per culpa de la meva absència, i ara... No puc permetre que sigui la joguina d’Ea i Anu.-, va dir furiós Nergal.

- Senyor, es farà com has ordenat. Torno al campament. Marxeu de seguida que podeu.-, va recomanar el capità.

Oannes va sortir del temple i es va esmunyir ocult per la ciutat fins a sortir. Quan va arribar al campament va cridar al seu oficial: - He trobat a Nergal. Poseu-me amb contacte amb el Cap del Consell.-

En un minut la figura d’Anu va aparèixer davant de Oannes. – Quines notícies té capità?.-, va preguntar el conseller.

- He trobat a Nergal, a Ea i... una ciutat... amb un edifici central... construït amb tecnologia Orió.-, va informar Oannes.

- Vaja! Són en aquesta ciutat en Nergal i Ea?-, va preguntar Anu.

- No senyor, han discutit i han fugit. Però això no és tot.-, va respondre el capità.

- Què més hi ha.-, va preguntar el Cap del Consell.

- La ciutat té un rei al que Nergal li ha implantat nanomàquines per donar-li coneixement. També ho ha fet amb altres humans per ensenyar-los a ser civilitzats. A més, pensen que Nergal és un Déu.-, va comentar Oannes.

Se li va escapar el riure en sentir-ho, però es va sobreposar: - Molt bé. Ja veurem que fem quan arribem. Tenim les coordenades. Avisaré a l’altre patrulla i vindrem tots cap aquesta ciutat que dieu. No es mogui del lloc.-, Anu va tallar la comunicació.

Oannes va sospirar. La primera fase del pla de Nergal estava en marxa.

(Continua)