Fonamentalment humans (XXIV)

Ve de: Fonamentalment humans (XXIII)
La història comença a: Fonamentalment humans (I)

Ereshkigal estava espantada. Podia veure, sentir, notar, de fet vivia moment a moment, però no tenia cap control sobre el seu cos. Es sentia presonera, no podia ni comunicar-se telepàticament amb Nergal com ho havia fet en un altre moment. Aurora, que resultava que es deia Ea, l’havia enganyat totalment. Estava desesperada. Va sentir la veu d’Ea que retronava en la seva consciència: - No et resisteixis, no hi ha res a fer. Estigues contenta de l’honor que et faig sent la meva closca.-. La sensació d’impotència era terrible. Però en la contrapartida era que sabria tot el que maquinava aquell monstre i, si aconseguia escapar, li podria explicar a Nergal. De moment sabia que havia contactat telepàticament amb Anu i que es trobarien al campament d’Oannes davant d’Eridu. També sabia que Nergal havia escapat i que el capità, malgrat la confidència que havia tingut amb Nergal, no estava de la seva part. Ereshkigal va intentar distreure el pensament. Allò era per parar boja.

Anu va arribar al campament d’Oannes al despuntar el matí. Va anar directament a parlar amb ell. – Capità. Li agradarà saber que he contactat amb Ea i es dirigeix cap aquí.-

- Excel·lent senyor. Sabia que havia fugit després de la discussió amb Nergal però no sabia cap a on havia anat.-, va replicar amb seguretat Oannes.

- Doni’m més informació sobre aquesta ciutat.-, va demanar el Cap del Consell.

- Els que l’habiten s’anomenen Sumeris La ciutat es diu Eridu. El seu rei és Alulim. Com pot observar des d’aquí, està encara en construcció, però ja té tots els serveis necessaris per ser considerada una ciutat civilitzada.-, va contestar Oannes.

- Ja... I tot gràcies a Nergal, no?-, va preguntar Anu.

- A Nergal i a Ereshkigal, una noia del poble que conté la força vital d’Ea. Ella és l’enllaç entre Nergal i el poble. És sacerdotessa i... l’esposa de Nergal.-, va continuar explicant Oannes.

- Va ser la humana la que volia ser l’esposa del traïdor, no jo.-, va dir Ea apareixent des de dalt.

- Benvinguda senyora.-, va dir Oannes.

- Aquest és el cos d’Ereshkigal? No t’escau gaire, massa jove per a tu Ea. Però a mi ja m’està bé.-, va comentar Anu. Es va tornar a dirigir al capità. – Així doncs, Ea és la clau per accedir amb bon peu a la ciutat. Hem d’esbrinar fins a quin punt estan contaminats. Si els hi ha implantat nanomàquines als humans, qualsevol informació que tinguem ara ja és obsoleta.-, va argumentar Anu.

En aquell moment van arribar Enki i Enlil. Van mirar cap a Ereshkigal estranyats.

- Sóc Ea. I Enlil, si estàs pensant en burlar-te del meu aspecte, pensa en que si ho fas, la meva ira caurà a sobre teu.-, va dir Ea.

Enlil es va controlar. Ja havia vist a Ea enfadada i no tenia ganes de tornar-ho a veure.

- Oannes. Tu i el teu primer oficial ja no sou necessaris aquí. Deixa als soldats, torna a la nau i espera instruccions. Posa a la flota en pre-alerta.-, va ordenar Anu,

- Esperem visita, senyor?-, va preguntar Oannes.

- Només per si de cas.-, va comentar Anu.

Oannes va obeir l’ordre. Van contactar amb la nau almirall i van anar al punt de recollida a esperar el transport.

Anu es va dirigir llavors als altres:- Anem cap a la ciutat Ea, al meu costat. Anem a presentar als Sumeris els seus nous Déus.-

(Continua)