Fonamentalment humans (XXVI)

Ve de: Fonamentalment humans (XXV)
La història comença a: Fonamentalment humans (I)

Oannes havia arribat a la nau almirall sense cap novetat. Va obeir les ordres d’Anu i va posar a tota la flota en prealerta. Això implicava el desplegament de les naus al voltant de La Terra i l’enviament de patrulles explorant un perímetre de dues vegades la distància de La Terra a La Lluna. Una vegada va tenir tot en ordre, va començar a aplicar el pla que havia traçat amb Nergal.

El primer que va fer va ser convocar als capitans de la Flota un per un. Havia d’assegurar-se la fidelitat d’un nombre prou elevat abans de donar qualsevol altre pas. Després, els capitans ja s’assegurarien de les seves pròpies tripulacions.

En acabar el dia, Oannes comptava amb el seixanta per cent de la flota per donar suport a qualsevol moviment que Nergal ordenés. Al igual que ell, els capitans veterans no havien oblidat al seu anterior comandant suprem i com els havia guiat cap a la victòria en la última guerra.

Oannes s’havia guanyat un descans, però abans tenia una cosa a fer. Es va dirigir cap a l’hangar on hi havia la seva nau de transport. Els tècnics estaven ocupats posant a punt les naus de combat individuals i no van donar més importància. Va entrar a la nau. I es va dirigir a la zona d’esbarjo. Va obrir la porta i va entrar a la sala completament il·luminada.

- Ja està fet?-, va preguntar Nergal deixant el que estava fent i aixecant-se de la cadira.

- Si. La flota està en alerta. He preparat tot perquè el camí cap a La Terra estigui lliure de patrulles i de control llevat del rutinari. -, va contestar Oannes.

- I de quin recolzament disposem? -, va insistir Nergal.

- Ara per ara de les vint naus capitals de la flota disposem de dotze, el seixanta per cent de la flota, a més són els comandants i les tripulacions més experimentades.-, va contestar el capità de la nau almirall.

- Massa poc...-, va observar Nergal. – Encara que aparentment comptéssim amb aquesta superioritat de tres a dos la proporció és massa igualada. La probabilitat d’enfrontament és massa alta. Podríem provocar una carnisseria, i això no ho podem permetre.-, va dir Nergal preocupat.

Oannes va meditar una estona. – Podríem fer més aclaparadora la diferència si tinguéssim més naus i fossin fidels a nosaltres. El grup del capità Pasittu està patrullant a tres dies de distància a màxima potència. Està format per quatre naus amb comandants i tripulació fidel. Això faria que la proporció fos de dos a un. Crec que això faria que es rendissin. A més dels vuit comandants que no ens donen suport hi ha tres que dubten. Això ens donaria l’avantatge definitiu.-, va comentar Oannes.

- Em sembla una idea excel·lent. Series un bon Cap Suprem de la Flota. Llàstima que la teva amistat amb mi t’hagi impedit ascendir com mereixes... de moment.-, va dir Nergal.

- Vaig a despatxar les ordres. El grup de Pasittu serà cridat com a reforç, així ningú sospitarà res. Alguna cosa més?-, va preguntar Oannes.

- Si. Vaig a buscar a Ereshkigal. Aquesta nau té tot el necessari per a una extracció?-, va preguntar Nergal.

- Si, la infermeria està perfectament preparada.-, va respondre Oannes. – No vagis sòl. El meu primer oficial t’acompanyarà. És d’absoluta confiança.-, va proposar el capità.

- D’acord. Fes-lo venir. Ens anem de seguida. Tres dies per que arribin els reforços... Ens mantindrem en contacte.-, va concloure Nergal.

Oannes se’n va anar a buscar al seu primer oficial.

(Continua)