Fonamentalment humans (XXVII)

Ve de: Fonamentalment humans (XXVI)
La història comença a: Fonamentalment humans (I)

Nergal ja tenia preparada la nau per enlairar-se quan va arribar el primer oficial d’Oannes. Era força jove i havia ascendit molt ràpid. Tenia una visió dels problemes molt lúcida, i tàcticament era un geni. Havia però renunciat a tenir la seva pròpia nau per continuar al costat d’Oannes en aquesta missió. La confiança de Nergal en Oannes era total i estava convençut que l’oficial faria la seva feina.

- Senyor. Sóc el comandant Luzbel. El capità Oannes m’ha demanat que l’ajudi en tot el que necessiti.-, va dir l’oficial.

- Moltes gràcies, oficial. Prengui posició als comandaments de la nau i porti-la a La Terra. Jo l’indicaré on aterrarem.-, va ordenar Nergal.

Mentre obtenien els permisos per sortir de la nau, Luzbel va preguntar-li a Nergal: - Vostè és Satanael? El que ens va portar a la victòria en la gran guerra? El gran heroi que va salvar la galàxia del desastre, no?-

Nergal es va sorprendre. – Fa centenars d’anys que ningú m’anomenava d’aquesta manera. Vaig canviar el nom molt abans de que la guerra acabés.-, va mirar a Luzbel amb desconfiança.. - Qui t’ho ha dit que abans em deia així?-, va preguntar Nergal.

Luzbel va somriure. – Ho sabem tot de tu.-, va contestar.

Mentre parlaven, l’oficial continuava pilotant la nau, que ja havia posat rumb a La Terra.

- Qui ets?-, va preguntar Nergal, ara segur que aquell oficial no era qui deia.

Luzbel va posar el pilot automàtic i es va girar cap a Nergal. De sobte, al voltant del seu cos va començar a brillar un aura daurada, feble al principi però que anava guanyant intensitat fins el punt de gairebé encegar a Nergal.

- Ets un angèlic!-, va exclamar Nergal.

- Si, ho sóc. I estic aquí per ajudar-te. I també per que m’ajudis a mi.-, va dir Luzbel.

- Jo no sabia del tractat de la Terra. De fet Ea em va empènyer a civilitzar a aquells humans. Encara que si no ho hagués fet, igualment els hauria ajudat. La meva única intenció era el seu benestar i que em servissin de suport per que l’Imperi Orió recuperés la dignitat.-, es va justificar Nergal.

- Ho sabem. El que em preocupa son els plans d’Anu i els seus col·laboradors.-, va dir Luzbel.- És allà on vols aterrar, oi?-, va dir assenyalant una àrea propera a Eridu amagada entre muntanyes.

- Efectivament, és el millor lloc. Així no ens detectaran.-, va murmurar Nergal aclaparat encara per la presència de l’angèlic.

- Satanael. Vull dir..., Nergal. El que està passant al voltant d’aquest planeta és més gran del que et pots arribar a imaginar ara per ara. Com aperitiu et diré que la teva defenestració com a comandant suprem no va ser casualitat. Una part dels angèlics no volien que comandessis als Orions. Sabien que anaves a ser el proper Cap del Consell i no podien permetre-ho. No volien que sabessis res sobre aquest projecte.-, va explicar Luzbel.

-Com?-, Nergal va quedar atordit per aquella informació. Va entendre també que els angèlics, com els Orions, estaven dividits. Què passava amb La Terra perquè fos tant important?

- Ja hem aterrat.-, va dir Luzbel.- Abans d’anar a per Ereshkigal, t’explicaré perquè aquest planeta i els humans són tant importants. Escolta bé, després de saber el que et diré, hauràs d’escollir bàndol.-, va avisar Luzbel.

(Continua)