Fonamentalment humans (XXIX)

Ve de: Fonamentalment humans (XXVIII)
La història comença a: Fonamentalment humans (I)

Nergal i Luzbel van sortir de la nau. Aquesta estava ben guardada entre uns turons. Estaven a mitja jornada d’Eridu i es van posar en camí. Luzbel conservava el cos de l’oficial Orió, i tots dos anaven equipats amb bio-vestits de combat.

Nergal estava trasbalsat. El que li havia explicat l’angèlic trastocava tots els seus plans de fer-se amb el control de l’Imperi Orió i retornar-lo al seu esplendorós passat. No obstant, sentia la necessitat d’ajudar als humans a millorar. Gaudia d’una empatia amb aquells éssers, era una cosa que no podia explicar però no li molestava pas. També li estranyava el vincle que sentia amb Luzbel. Era com si el conegués de sempre, però, tot i que no es refiava d’ell, de fet, no es refiava de cap angèlic, li donaria suport en aquella lluita. Els angèlics no tenien les mateixes prioritats, sentiments i necessitats que els éssers físics. I allò feia que les seves lleialtats tampoc fossin les mateixes. Tot allò, però, no el distreia del seu veritable objectiu en aquell moment. Es sentia preocupat per Ereshkigal. Ea no era precisament la persona més respectuosa i per tant, no era la millor per tenir un hoste. I Anu, bé... si tenia l’oportunitat ja se n’encarregaria d’ell, la traïció per a Nergal era imperdonable i només tenia un càstig: la destrucció.

Van arribar al capvespre a un turó des d’on es veia clarament Eridu. Nergal va observar la ciutat. Continuava creixent malgrat que ell no hi era.

- Quin és el pla?-, va preguntar l’angèlic.

- Primer saber on és Ereshkigal. Després saber quants Orions n’hi ha i on estan. Un cop sapiguem això, podré construir un pla per entrar i... evidentment per sortir sense ser detectats.-, va comentar Nergal.

- Satanael. Si et serveix d’ajuda, jo puc abandonar aquest cos temporalment i, com angèlic anar on vulgui sense que em vegin.-, es va oferir Luzbel.

- Això seria un avantatge tàctic important.-, va observar Nergal. - I t’agrairia que no em diguessis Satanael, prefereixo el meu nom actual.-, va demanar.

- Satanael és el teu nom. Sóc un angèlic, no puc mentir.-, va respondre Luzbel.

Nergal no va semblar gaire satisfet amb la resposta però ara per ara tenia altres prioritats. - Luzbel.-, va dir finalment.- Ja que t’has ofert, hauràs d’anar a explorar el terreny, en forma angèlica, perquè no et descobreixin. Pren nota de tot el que sigui rellevant i m’ho expliques. -, va demanar. - Jo aniré avançant cap a les muralles sense que em vegin.-, va afegir.

- D’acord.-, va contestar l’angèlic.- Però no podràs avançar cap a les muralles. T’hauries de quedar aquí cuidant del meu cos.-, va observar.

L’oficial Orió va caure desplomat. Era evident que l’angèlic l’havia abandonat. Va col·locar el cos inert en una posició més còmode i va seure a esperar, mirant cap a la ciutat. El temple que havia construït dies abans resplendia amb un roig intens per la llum del Sol ponent. Pensava en Ereshkigal. L’havien de salvar i havia de ser aquella nit.

(Continua)