Fonamentalment humans (XXVIII)

Ve de: Fonamentalment humans (XXVII)
La història comença a: Fonamentalment humans (I)

- T’escolto. Després del que ha passat aquests últims dies ja no em sorprèn res-, va dir Nergal.

Luzbel va començar a explicar:

- Durant milions d’anys, diverses especies han poblat l’Univers. Els angèlics, malgrat ser immortals, no hem estat des del principi de l’Univers. Varem prendre consciència de nosaltres mateixos sobre un planeta que ara no ve al cas esmentar i ens varem organitzar com a societat. Hi va haver un esclat de vida a l’Univers, però d’aquelles civilitzacions només queda el record que hem guardat. Molt de temps després, ens varem centrar en la nostra galàxia, i varem veure aparèixer i créixer les grans races de la galàxia. Primer els Orions. Després els habitants d’Antares i després els Pleiadans, a més de les altres espècies que han anat apareixent i evolucionant als planetes i que s’han integrat als diferents grans imperis.-

Nergal va interrompre: - Gairebé tot el que m’has explicat ja ho sabia. Llevat del fet que vareu aparèixer sobre un planeta i que no existiu des de sempre. Ereshkigal espera. Explica’m el que passa amb La Terra.-, va demanar Nergal..

- Molt bé.-, Luzbel va continuar. – Recordes perquè va començar la guerra? -, va preguntar.

- Es clar.-, va contestar Nergal. – Els d’Antares van envair el nostre espai i es van voler apropiar de la tecnologia de creació de mons. No varem tenir més remei que respondre.-

Luzbel va continuar.- Però saps qui va encoratjar als d’Antares perquè us desafiessin d’aquesta manera?-

Nergal va arrugar el front. No tenia constància d’allò.

- Una de les faccions dels angèlics els va convèncer que els Orions els volien destruir i controlar tota la galàxia i que eren els d’Antares els que havien de liderar la resistència als tirans... o sigui... a vosaltres.-, va desvetllar Luzbel.

Nergal estava sorprès. Va continuar escoltant.

- La divisió entre els angèlics fa molt que dura. I tot prové del mateix. La Terra i la seva humanitat. Hi ha que volen intervenir directament perquè evolucionin ràpidament. Hi ha qui els vol deixar sols per veure que passa. I hi ha que volen destruir el planeta i als seus habitants perquè els consideren un perill per el seu estatus, encara que s’excusen dient que el perill es per a tota la galàxia.-, va acabar Luzbel.

- I tu? De part de qui estàs?-, va preguntar Nergal

- De la teva part Satanael. Crec fermament que hem d’intervenir per ajudar als humans en la seva evolució. I no estic sol, hi ha molts angèlics que em segueixen.-, va dir Luzbel.

- I Anu i els altres? -, va preguntar Nergal.

- Són dels que tenen por de que amb l’evolució dels humans faci perillar la seva posició de poder.-, va contestar.

- I els Pleiadans? Tinc la impressió de que apareixeran en qualsevol moment.-, va comentar Nergal.

- Els Pleiadans tenen el caràcter feble i són covards. Els vaig proposar unir-se a la causa, però estan de part dels angèlics que volen que La Terra i els humans evolucionin per lliure. Si fos per ells, encara saltarien d’arbre en arbre.-, va dir visiblement contrariat.

- Ja havíeu intervingut abans? Veritat?-, va deduir Nergal de les paraules de l’angèlic.

- Doncs si. Però fins ara només els angèlics.-, va respondre Luzbel. – Amb la intervenció de civilitzacions com els Orions o els Pleiadans, la lluita es trasllada a un altre nivell. Per això necessito en el meu bàndol al millor general de tots. Satanael. Estàs amb mi?-, va preguntar Luzbel.

Nergal va meditar un moment i va respondre. - Ajudarem als humans. Luzbel, estic amb tu.-

(Continua)