Fonamentalment humans (XXX)

Ve de: Fonamentalment humans (XXIX)
La història comença a: Fonamentalment humans (I)

Luzbel, com angèlic que era, no tenia cap problema en traslladar-se d’aquí cap allà en un instant, en travessar parets, en mostrar-se i desaparèixer. Com a tots els angèlics, dominava la seva essència a la perfecció. En un instant estava a fora del temple comptant els guàrdies i buscant un lloc per on un Orió pogués entrar i sortir. Res de res, només l’entrada principal. Va comptar una desena de guàrdies Orions al voltant del temple i altres patrullant pels carrers. Perquè Nergal pogués entrar caldria una distracció. Un cop examinat el voltant del temple, hi va entrar. Realment era una obra magnífica. Les nanomàquines que Nergal havia programat havien construït una estructura força interessant. Amb múltiples habitacions i passadissos que no eren evidents. Luzbel es va preguntar si Nergal havia previst altres entrades i sortides que no fossin la principal. Va apostar que, coneixent la seva trajectòria, seria així.

Va buscar fins que va trobar a Ereshkigal. La va trobar en una habitació amb Anu. Se’ls va quedar mirant un moment. Els angèlics no feien aquelles coses. No tenien la necessitat de fer-ho. Va sentir dins del seu cap crits i una sensació d’impotència. Era Ereshkigal, el seu pensament es rebel·lava però no podia fer res, Ea dominava totalment el seu cos i, en aquell moment s’entregava a Anu. No va intervenir, però allò garantia que al cap d’una estona, Ea i Anu estarien descansant, amb la guàrdia baixa. Va tornar ràpidament cap on havia deixat a Nergal.

Nergal estava pensant quines possibilitats tenia de recuperar a Ereshkigal una vegada l’hagués alliberat. De cop, el cos de l’oficial Orió es va incorporar.

- Ja sóc aquí.-, va dir Luzbel.

- Quina és la situació-, va preguntar Nergal impacient.

- Ereshkigal està al temple. Però el perímetre està envoltat de soldats Orions. Per tant, o bé tens una manera d’entrar que no sigui per la porta principal, o bé haurem de crear una distracció perquè els soldats deixin el seu lloc.-, va recomanar Luzbel.

- Tinc una manera d’entrar i sortir del temple sense que em vegin. Quan vaig anar a la nau d’Oannes vaig sortir per allà. Però no estaria malament allunyar del temple als Orions.-, va observar Nergal.

- Alguna idea?-, va preguntar l’angèlic.

- Podríem... El que fas amb aquest cos ho pots fer amb qualsevol altre?-, va preguntar Nergal.

- Si, de fet, en essència és el mateix que fa Ea amb Ereshkigal. Puc desplaçar la personalitat del cos i prendre possessió. Però si posseeixo a un Orió, els Orions sabeu qui som els angèlics i, al compartir els pensaments, descobriria la meva tapadora.-, va respondre Luzbel.

- No havia pensat en que posseïssis a un Orió.-, va dir Nergal somrient amb malicia.

- Llavors?-, va preguntar l’angèlic estranyat.

- Eridu té un rei. Es diu Alulim. El meu pla és que es revolti contra els seus nous Déus. I que ho faci el més aviat possible. Et demano que el nivell de violència contra i entre humans sigui mínim. La resta ho deixo a la teva imaginació.-, va indicar Nergal. Li va acabar de relatar el pla que havia ideat.

- Satanael. Realment ets un geni de la estratègia.-, va dir l’angèlic inclinant-se lleument. - No m’he equivocat al escollir-te com aliat.-, va concloure.

- Anem doncs. El cos de l’oficial es quedarà aquí, no hi ha depredadors en aquesta zona i estarà segur fins que arribem amb Ereshkigal.-, va ordenar Nergal.

El cos de l’Orió va tornar a caure. Luzbel estava executant ja la seva part del pla. Nergal, després de col·locar bé el cos es va encaminar ràpidament cap a la ciutat.

(Continua)