Fonamentalment humans (XXXII)

Ve de: Fonamentalment humans (XXXI)
La història comença a: Fonamentalment humans (I)

No va passar res.

Nergal, que havia tancat els ulls esperant la fi, va obrir-los i va mirar cap amunt. L’espasa estava a menys d’un polze de la seva cara, i darrera va veure el rostre d’Ereshkigal somrient. La sacerdotessa va retirar l’espasa i aquesta va desaparèixer tal com havia aparegut.

- Satanael, creus que anava a deixar que Ea matés al meu general preferit?-, va dir la veu d’Ereshkigal.

- Ets... Ets...-, Nergal va titubejar.

- Sóc Luzbel, amic meu. Ara som tres dins d’aquest cos. Però el controlo jo i es manifesta qui jo vull. Ea, per molt sàvia, poderosa i Orió que sigui no té res a fer davant d’un angèlic.-, va dir Luzbel.

- Pots fer que Ereshkigal...-, va preguntar Nergal.

Luzbel el va interrompre: - Es clar que si. Però només un moment. Hem de sortir d’aquí ràpidament. Sense la meva inspiració Alulim sembla que comença a penedir-se de la seva rebel·lió.-, va comentar l’angèlic.

- Nergal!-, la noia es va llençar en braços de l’Orió, aquest la va rebre estrenyent-la amb força.

- Ha estat terrible. M’han obligat a fer coses que no volia. M’han posat en contra del meu poble i contra tu. Treu-me a Ea de dins. Treu-me d’aquí i porta’m amb tu.-, va sanglotar la noia.

- No tornaré a permetre que ningú et faci mal Ereshkigal. Ara hem de sortir d’aquí. Luzbel és l’únic que garanteix que Ea no torni a prendre el control del teu cos. Deixa que faci i anem.-, va dir Nergal.

La noia va assentir i Luzbel va tornar a prendre possessió del seu cos.

- Anem Satanael. No tenim gaire temps.-, va urgir l’angèlic.

Van tornar a creuar les set portes i van anar a parar al sostre del temple. Des d’allà van veure com Enki i Enlil executaven a dos consellers d’Alulim. Nergal va pensar que aquell home tenia un do especial per escapar-se de les seves responsabilitats.

En pocs minuts van recollir el cos de l’oficial Orió inconscient que usava Luzbel i es van dirigir cap a la nau deixant enrere Eridu.

Van entrar a la nau. Tot estava en ordre. Ereshkigal es va estirar al costat de la consola de transferència.

- Ara traspassarem la consciència d’Ea a un mòdul d’emmagatzematge.-, va comentar Nergal.

Dit i fet. En dos minuts la transferència era completa.

L’oficial Orió es va incorporar.- Molt bé Satanael. Ja tens a la teva Ereshkigal i a Ea presonera. Anu deu estar molt enfadat. Això li farà cometre errors.-, va comentar Luzbel.

Nergal va mirar a Ereshkigal, que dormia plàcidament i va somriure. S’havia tret un pes de la consciència. Va mirar el mòdul d’emmagatzematge on estava reclosa Ea.

- Tens raó. Ara ha arribat el moment de passar al pla principal. Anem a la nau almirall. Oannes ens espera. I la flota també...-, va dir Nergal.

- Brillant. Brillant.-, va exclamar Luzbel. -Anu no sabrà que fer. Amb la flota del teu costat i amb Ea d’hostatge... ja ho puc dir: Et saludo Satanael Emperador dels Orions i Senyor de La Terra.-, l’angèlic va saludar ostensiblement.

La nau es va enlairar deixant enrere el planeta.

(Continua)