Humans amb classe (A,B i C) - (II)

La història comença a: Humans amb classe (A,B i C) - (I)

El cap de policia l'acompanyà a l'heliport de la part superior del complex governamental. En Jaume Colp va pensar que no tindria temps ni d'avisar a la seva família, això el va angoixar encara més del que l'afectava no saber si podria complir amb la seva missió.

Durant el viatge es va animar a ell mateix. Es repetia que un humà civilitzat es pot comportar com un salvatge. I els de la classe C ho eren. Es barallaven per qualsevol cosa, no col·laboraven entre ells, això estava prohibit per llei però era normal que fos així, en el gran desastre van ser incapaços d'anar tots a una i ni tant sols van intentar fer un sacrifici, encara que fos petit, per salvar el sistema, per sort els classe A, amb l'ajuda dels classe B si que ho van fer. Ara els tocava a ells pagar la seva desídia. Es va posar a estudiar el dossier que li havien donat.

En una hora van aterrar al centre de control de Barcelona.

Van entrar en una habitació. A sobre la taula hi havia roba bruta, de la que usen els de classe C. També hi havia un parell de policies. A la que es va tancar la porta, el van agafar i li van començar a pegar. Els cops venien d'aquí i d'allí, no tenia temps ni de cridar. Quan van acabar tenia la cara inflada i el cos ple de dolorosos morats. Es va quedar mirant al cap de policia. - Perquè? -, va sanglotar.

- Així ningú sospitarà de tu. Simplement ets un classe C deportat a la ciutat. I, evidentment, havien de ser evidents els senyals d'un "tracte especial". -, va contestar el funcionari.

- Han fet una bona feina, doncs. -, va intentar riure mentre es canviava de roba. Li feia mal tot.

- Hem canviat els codis del seu xip identificador. Ara és un classe C, però no es preocupi, el seguirem tot el temps i sabem qui és. Compleixi la seva missió i el recollirem. Bona sort. -, el cap de policia es va acomiadar.

Va sortir de l'habitació i els que l'havien apallissat el van acompanyar a un vehicle patrulla. El van deixar al peu del Tibidabo. A partir de llavors s'hauria d'espavilar sol. Tenia gana i va veure un punt de repartiment de menjar.

Hi havia cua. Era més tranquil·la del que es pensava. La imatge que tenia dels classe C era de salvatges barallant-se per un mos de pa. Donava gràcies per que no estava en condicions de barallar-se amb ningú, aquells dos policies havien fet be la seva feina, es sentia marejat i li feia mal tot. I allà estava, fent cua, civilitzadament i en silenci, fins que algú li va parlar i el va agafar dolçament de les espatlles.

- Estàs ferit. Vine, et curarem i et donarem de menjar. -, va dir una veu de dona jove.

- Gràcies. -, va contestar amb un fil de veu. Estava massa feble. Es va sentir defallir. Va notar uns braços forts que l'agafaven i va perdre el coneixement.

(Continua)

Humans amb classe (A, B i C) - (I)

Certament era difícil confiar en algú en els temps que corrien. L'individualisme més ferotge s'havia imposat per llei sobre qualsevol forma de col·laboració entre les persones de classe C. No passava el mateix entre les de la classe B, més acomodats, tenien permís per organitzar-se mínimament i treballaven directament per a la classe A; de fet, eren els únics que podien tenir contacte amb ells. La classe A; aquests si que podien fer el que volguessin, col·laborar entre ells, de fet, aquesta era la base del seu codi ètic. Eren els dirigents, els que havien salvat a la humanitat de la destrucció, els que vetllaven pels pobres diables de la classe C.

Jaume Colp era l'ajudant del supervisor de la zona 2435, ocupava el litoral mediterrani de la península ibèrica. Era de la classe B i estava content de la seva feina. El seu cap era de classe A, només els de classe A podien ser supervisors de zona, i el càrrec que tenia Jaume era el més alt al que podia aspirar un classe B.

Estava preparant la documentació per quan arribés el seu cap. Va parar atenció a un informe de la policia (tots classe B) en que s’avisava d'un increment dels delictes d'associació, i la conseqüent i justa repressió en tota la zona 2435. Estava en això quan el supervisor va entrar, va deixar de llegir i va acabar d'ordenar els papers mentre el supervisor seia a la seva cadira.

Va repassar els informes mentre el funcionari esperava. Quan va acabar es va dirigir cap a ell.

- Senyor Colp, necessito una persona de total confiança per una missió, i crec que vosté és el més indicat. -, digué el supervisor amb un to de veu agradable.

En Jaume Colp es quedà de pedra. Mai abans el supervisor li havia parlat d'aquella manera.

- Abans de dir-li de que es tracta, l'he d'avisar que no pot escollir i que espero que compleixi la missió, pel seu bé... i el de la seva família. -, el to del supervisor ja era al que Colp estava acostumat.

- L'enviaré a Barcelona, es farà passar per un classe C i s'infiltrarà en alguna d'aquestes associacions il·legals que tants mals de cap ens estan donant. Vostè és fidel al regim, veritat ? -, el supervisor li va dirigir una mirada acusadora.

- Si senyor, fidel per sempre als que ens van salvar i ens donen tot el que necessitem. -, va dir en Jaume Colp quadrant-se.

- Doncs parli amb el cap de policia, ell li donarà les instruccions i el material que necessita. Té una setmana per a complir la seva missió. Si no, la seva família baixarà de classe, i ja sap el que vol dir això. -, amenaçà el supervisor.

Sabia perfectament el que volia dir. Descendir de la classe B a la classe C significava la pèrdua dels privilegis que s'havien guanyat a pols. El dret d'associació restringida, el de vot en l'assemblea dels B, les ajudes del govern de zona, l'educació dels fills... No es podia permetre cap errada.

- Adéu senyor Colp. -, conclogué el supervisor.

Jaume Colp va sortir del despatx. L'esperava el cap de la policia. El va seguir.

(Continua)