Fonamentalment humans (XXXIV)

Ve de: Fonamentalment humans (XXXIII)
La història comença a: Fonamentalment humans (I)

Nergal no les tenia totes. El capità Oannes estava coordinant des del seu comunicador les accions a prendre. Com havia suposat, Anu tenia agents a la nau almirall i havien pres posicions en els punts claus. Un a un, però, les forces lleials al capità anaven prenent el control. Però no era això el que més el preocupava. Només des del pont de comandament podia saber el que passava a l’exterior. No hi havia res que garantís que a la resta de naus no estigués passant el mateix. Havien de prendre el pont.

- Luzbel. Necessito saber que passa dins del pont i a qui hem de neutralitzar.-, va demanar Nergal.

- El que manis, Satanael.-, el cos de l’oficial Orió es va repenjar contra la paret. Un dels guardies fidels a Oannes el va subjectar.

Luzbel va entrar en el pont. Efectivament, estaven preparats per rebre’ls així que entressin. Eren pocs però ben situats. El comandament l’havia agafat el segon oficial, el seu subordinat immediat. L’angèlic va posseir el seu cos sense cap dificultat.

- Veniu aquí.-, l’oficial va cridar als que estaven en posició defensiva perquè anessin al centre del pont.

Quan van ser tots al voltant, Luzbel va abandonar el cos, l’oficial es va desmaiar i els soldats es van quedar parats sense saber que fer.

A l’entrada del pont esperaven Nergal i els altres. Luzbel va recuperar el seu cos. - El traïdor de .... era un agent d’Anu. Els que poden fer nosa estan reunits al centre del pont. Entrem ara!-., va cridar Luzbel.

Oannes va obrir la porta amb el seu codi d’accés i van entrar en el pont. Els defensors, en el centre de l’habitació, no podien fer res per defendre la posició, en un moment estaven atordits o s’havien rendit.

Oannes va ocupar el lloc de comandament.

- Comprova el desplegament de la flota. Hi ha alguna nau que s’hagi mogut de la seva posició?-, va preguntar Nergal.

Els segons es van fer eterns.

- No. Totes mantenen la posició.-, va contestar Oannes.

- Apunteu les armes cap el temple d’Eridu.-, va ordenar Nergal. - Però no dispareu si no ho dic jo.-, va afegir.

L’oficial tàctic va mirar a Oannes. Aquest va assentir amb el cap. Va obeir l’ordre.

-Obre les comunicacions a totes les naus i a totes les freqüències del sistema. Que Anu ens escolti també. Sobretot que ens escolti bé ell.- , va demanar Nergal a l’oficial de comunicacions.

Aquest també va mirar a Oannes esperant la seva aprovació abans d’executar l’ordre.

Nergal va parlar:

- Els parla Nergal des de la nau almirall de la Flota Orió. Qui no em conegui per aquest nom potser recordarà a Satanael, Comandant en Cap dels Exercits Orions durant la gran guerra.-, va fer una pausa. - La corrupció i l’ànsia de poder del Cap del Consell dels Orions, Anu i dels seus partidaris, Ea, Enlil, Enki i altres, m’han obligat a donar un pas endavant per recuperar l’honor de la nostra gloriosa civilització. Ea és presonera en aquesta nau i respondrà dels seus crims. Als traïdors de la superfície, que sàpiguen que els estem apuntant amb les armes de la nau almirall i exigim la seva immediata rendició.-, va fer una pausa esperant una resposta que sabia que no arribaria. Va continuar: - La nau almirall i la seva tripulació estan compromesos en aquesta tasca. Se que la majoria de comandants estan cansats i anhelen tornar a l’època on l’honor i la veritat eren els nostres estendards. Qui estigui amb nosaltres que mantingui la formació actual. Qui vulgui donar suport als traïdors que ara es troben a la superfície de La Terra que abandonin la formació i fugin amb ells i la seva vergonya.-, va fer una altre pausa.

- Estem rebent senyals de suport de gairebé tota la flota.-, va informar l’oficial de comunicacions.

- Tres naus han trencat la formació. Han activat els seus sistemes ofensius i s’estan situant entre nosaltres i La Terra.-, va indicar l’oficial tàctic.

Nergal va continuar. - No volem vessar sang Orió. Deposeu la vostra...-, no va poder acabar la frase. Els estaven disparant.

- Retorneu el foc-, va ordenar Oannes.

Nergal va maleir entre dents... - Això no hauria d’haver anat així...-

(Continua)

Fonamentalment humans (XXXIII)

Ve de: Fonamentalment humans (XXXII)
La història comença a: Fonamentalment humans (I)

La nau va aterrar a l’hangar de la nau almirall Orió sense cap novetat. Oannes estava esperant-los.

- Veig que la missió ha tingut èxit.-, va dir el capità.

- Doncs si, capità. I tot gràcies al seu primer oficial. Tenia raó quan em va dir que podia confiar en ell.-, va observar Nergal.

- Així ja sap qui és? Ja sap quina és la seva naturalesa?-, va contestar Oannes.

Nergal es va sorprendre. Pensava que el capità no sabia que Luzbel era un angèlic.

- No et sorprenguis Satanael.-, va dir Luzbel, - La nostra causa necessita la col·laboració de molts éssers. Oannes és un capità excel·lent i una persona admirable. És natural que estigui de la nostra part.-, va explicar l’angèlic.

Nergal el va mirar amb un gest d’aprovació. Va mostrar un mòdul de dades: - Aquí està la consciència d’Ea. Cuideu-la bé. No ens agradaria que es perdés.-, va donar el mòdul al capità.

Oannes va remenar el mòdul entre els dits. - Hem rebut una comunicació de Anu, demanant que es registri tot el planeta buscant a Ea. -, va elevar el mòdul a l’altura dels ulls. - Li he dit que seria difícil trobar un humà entre uns deu milions .. i ... m’ha fet enviar patrulles per fer contacte amb tots els grups humans que trobem al planeta buscant a Ereshkigal.-, va explicar el capità mentre es guardava el mòdul de dades en una butxaca.

En aquell moment, Ereshkigal va sortir de la nau.

Oannes la va anar a rebre: - I tothom buscant pel planeta i està aquí. Benvinguda a la meva nau. Tu has de ser Ereshkigal. Faré que t’acompanyin a una cabina, nosaltres hem de discutir uns temes que segurament et resultarien molt avorrits.-, va comentar Oannes molt gentilment.

Nergal els va aturar.- Ereshkigal es queda amb nosaltres.-, va sentenciar.

- Però.-, va protestar dèbilment Oannes.

- Ereshkigal ha estat i és un suport per a mi. Coneix perfectament als humans i, a través meu sap dels coneixements dels Orions. Serà de gran ajuda per a nosaltres.-, va explicar Nergal. - Continuant amb el que parlàvem. A part d’enviar patrulles buscant a tots els humans del planeta, no ha fet res més Anu?-, va preguntar

- No que jo tingui constància.-, va respondre Oannes.

El semblant de Nergal va canviar. Estava realment preocupat. - Doncs estem en perill. Hem de prendre el control ara!. Anem al pont abans no sigui massa tard.-, Nergal va començar a córrer amb els demés darrere.

- Les naus del grup de Pasittu estan encara a dos dies d’aquí. És molt arriscat començar ara.-, va comentar el capità.

- No hi ha temps. Anu sap el que pretenem fer. Com es que no ho he vist abans!-, es va lamentar Nergal.

- Però com?-, va preguntar Oannes.

- No t’ha fet controlar les naus que pujaven des del planeta, veritat?-, va preguntar Nergal.

- Doncs, ara que ho preguntes, no.-, va contestar el capità mentre avançaven per la nau.

- És una trampa. Ens ha deixat arribar fins aquí. Espero que no hagi pres el control de la nau en la teva absència. Envia tropes de fidelitat provada als punts estratègics de la nau.-, va dir Nergal a Oannes.

Oannes va obeir i es va comunicar amb els oficials que considerava més lleials. Van arribar al nivell on estava el pont de comandament.

- Prepareu les armes, potser haurem de prendre el pont per força.-, va ordenar Nergal.

(Continua)

Fonamentalment humans (XXXII)

Ve de: Fonamentalment humans (XXXI)
La història comença a: Fonamentalment humans (I)

No va passar res.

Nergal, que havia tancat els ulls esperant la fi, va obrir-los i va mirar cap amunt. L’espasa estava a menys d’un polze de la seva cara, i darrera va veure el rostre d’Ereshkigal somrient. La sacerdotessa va retirar l’espasa i aquesta va desaparèixer tal com havia aparegut.

- Satanael, creus que anava a deixar que Ea matés al meu general preferit?-, va dir la veu d’Ereshkigal.

- Ets... Ets...-, Nergal va titubejar.

- Sóc Luzbel, amic meu. Ara som tres dins d’aquest cos. Però el controlo jo i es manifesta qui jo vull. Ea, per molt sàvia, poderosa i Orió que sigui no té res a fer davant d’un angèlic.-, va dir Luzbel.

- Pots fer que Ereshkigal...-, va preguntar Nergal.

Luzbel el va interrompre: - Es clar que si. Però només un moment. Hem de sortir d’aquí ràpidament. Sense la meva inspiració Alulim sembla que comença a penedir-se de la seva rebel·lió.-, va comentar l’angèlic.

- Nergal!-, la noia es va llençar en braços de l’Orió, aquest la va rebre estrenyent-la amb força.

- Ha estat terrible. M’han obligat a fer coses que no volia. M’han posat en contra del meu poble i contra tu. Treu-me a Ea de dins. Treu-me d’aquí i porta’m amb tu.-, va sanglotar la noia.

- No tornaré a permetre que ningú et faci mal Ereshkigal. Ara hem de sortir d’aquí. Luzbel és l’únic que garanteix que Ea no torni a prendre el control del teu cos. Deixa que faci i anem.-, va dir Nergal.

La noia va assentir i Luzbel va tornar a prendre possessió del seu cos.

- Anem Satanael. No tenim gaire temps.-, va urgir l’angèlic.

Van tornar a creuar les set portes i van anar a parar al sostre del temple. Des d’allà van veure com Enki i Enlil executaven a dos consellers d’Alulim. Nergal va pensar que aquell home tenia un do especial per escapar-se de les seves responsabilitats.

En pocs minuts van recollir el cos de l’oficial Orió inconscient que usava Luzbel i es van dirigir cap a la nau deixant enrere Eridu.

Van entrar a la nau. Tot estava en ordre. Ereshkigal es va estirar al costat de la consola de transferència.

- Ara traspassarem la consciència d’Ea a un mòdul d’emmagatzematge.-, va comentar Nergal.

Dit i fet. En dos minuts la transferència era completa.

L’oficial Orió es va incorporar.- Molt bé Satanael. Ja tens a la teva Ereshkigal i a Ea presonera. Anu deu estar molt enfadat. Això li farà cometre errors.-, va comentar Luzbel.

Nergal va mirar a Ereshkigal, que dormia plàcidament i va somriure. S’havia tret un pes de la consciència. Va mirar el mòdul d’emmagatzematge on estava reclosa Ea.

- Tens raó. Ara ha arribat el moment de passar al pla principal. Anem a la nau almirall. Oannes ens espera. I la flota també...-, va dir Nergal.

- Brillant. Brillant.-, va exclamar Luzbel. -Anu no sabrà que fer. Amb la flota del teu costat i amb Ea d’hostatge... ja ho puc dir: Et saludo Satanael Emperador dels Orions i Senyor de La Terra.-, l’angèlic va saludar ostensiblement.

La nau es va enlairar deixant enrere el planeta.

(Continua)

Fonamentalment humans (XXXI)

Ve de: Fonamentalment humans (XXX)
La història comença a: Fonamentalment humans (I)

Alulim es va despertar amb un bot. El malson havia estat terrible. Respirava agitadament com si tot el que hagués somiat hagués estat real. Semblava tant real. Tenia la sensació de que tornava de entre les flames que consumien en el seu somni la seva ciutat i la seva gent. Havia vist la destrucció del seu poble, la fi d’Eridu, la fi dels Sumeris. Es va recordar que mentre vivia el somni, algú estava al seu costat explicant-li el perquè de tot allò. Va recordar el seu aspecte, era un ésser lluminós que li havia mostrat els culpables: Els falsos déus. I la veu encara parlava dins seu, insistia que s’havia de fer alguna cosa i que s’havia de fer ja. Alulim va cridar a la seva guàrdia.

Nergal havia arribat a prop del temple. No podia passar sense que algun dels guardes orions el detectés. Esperava que Luzbel fes la seva part de la feina. De sobte va començar a sentir crits. Des del palau d’Alulim, la guàrdia avançava armada cap el temple, des d’un altre punt, el poble cridava el nom de Nergal i avançava cap a l’entrada principal del temple, els guàrdies orions van dirigir-se a cobrir les dues zones. Era el moment.

Amb l’ajuda del bio-vestit, Nergal, d’un salt, es va plantar en el sostre del temple. Luzbel li havia dit a quina cambra estava Ereshkigal i havia d’actuar ràpid. Des de l’entrada del sostre fins a la cambra hi havia set portes. Una a una les va obrir. Arribant al passadís que conduïa a la setena va veure Anu sortint de la cambra acompanyat d’un soldat Orió:

- Senyor, els humans s’han revoltat. Estan cridant el nom de Nergal i volen forçar l’entrada del temple.-, va comentar el soldat.

- Estúpids!-, va exclamar Anu. - Jo els ensenyaré qui son els seus veritables senyors. No se a que esperen aquells angèlics per permetre’ns destruir la terra. On t’amagues Miquel!-, va cridar.

- Senyor?-, va preguntar el soldat confós.

- Oblida’t del que he dit. Anem a veure que fem amb aquests humans.-, va dir Anu mentre s’allunyava de l’estança i d’on s’amagava Nergal.

Nergal es va acostar a la setena porta. Era l’últim obstacle abans d’arribar on era Ereshkigal. Va preparar el somnífer. Hauria de ser ràpid. Ea era molt llesta i no es deixaria sorprendre fàcilment.

La porta va cedir de cop. Ereshkigal estava d’esquenes. Nergal va dubtar un segon. Un error. La sacerdotessa va llençar un raig d’energia sobre l’Orió que el va llençar contra la paret al costat de la porta. Va quedar estès a terra en una molt mala posició.

- Així que has vingut?-, va dir Ea mentre el cos d’Ereshkigal es cobria amb el bio-vestit de combat. - Tant t’importa aquesta humana?-

Nergal estava atordit. El bio-vestit l’havia protegit de les ferides però no del cop. A més no s’atrevia a atacar per por de ferir a Ereshkigal.

- Doncs serà amb les seves mans que et destruiré Nergal.-. De la mà d’Ea va sorgir una espasa. La va brandar cap el cel i va deixar caure el cop sobre Nergal.

(Continua)

Fonamentalment humans (XXX)

Ve de: Fonamentalment humans (XXIX)
La història comença a: Fonamentalment humans (I)

Luzbel, com angèlic que era, no tenia cap problema en traslladar-se d’aquí cap allà en un instant, en travessar parets, en mostrar-se i desaparèixer. Com a tots els angèlics, dominava la seva essència a la perfecció. En un instant estava a fora del temple comptant els guàrdies i buscant un lloc per on un Orió pogués entrar i sortir. Res de res, només l’entrada principal. Va comptar una desena de guàrdies Orions al voltant del temple i altres patrullant pels carrers. Perquè Nergal pogués entrar caldria una distracció. Un cop examinat el voltant del temple, hi va entrar. Realment era una obra magnífica. Les nanomàquines que Nergal havia programat havien construït una estructura força interessant. Amb múltiples habitacions i passadissos que no eren evidents. Luzbel es va preguntar si Nergal havia previst altres entrades i sortides que no fossin la principal. Va apostar que, coneixent la seva trajectòria, seria així.

Va buscar fins que va trobar a Ereshkigal. La va trobar en una habitació amb Anu. Se’ls va quedar mirant un moment. Els angèlics no feien aquelles coses. No tenien la necessitat de fer-ho. Va sentir dins del seu cap crits i una sensació d’impotència. Era Ereshkigal, el seu pensament es rebel·lava però no podia fer res, Ea dominava totalment el seu cos i, en aquell moment s’entregava a Anu. No va intervenir, però allò garantia que al cap d’una estona, Ea i Anu estarien descansant, amb la guàrdia baixa. Va tornar ràpidament cap on havia deixat a Nergal.

Nergal estava pensant quines possibilitats tenia de recuperar a Ereshkigal una vegada l’hagués alliberat. De cop, el cos de l’oficial Orió es va incorporar.

- Ja sóc aquí.-, va dir Luzbel.

- Quina és la situació-, va preguntar Nergal impacient.

- Ereshkigal està al temple. Però el perímetre està envoltat de soldats Orions. Per tant, o bé tens una manera d’entrar que no sigui per la porta principal, o bé haurem de crear una distracció perquè els soldats deixin el seu lloc.-, va recomanar Luzbel.

- Tinc una manera d’entrar i sortir del temple sense que em vegin. Quan vaig anar a la nau d’Oannes vaig sortir per allà. Però no estaria malament allunyar del temple als Orions.-, va observar Nergal.

- Alguna idea?-, va preguntar l’angèlic.

- Podríem... El que fas amb aquest cos ho pots fer amb qualsevol altre?-, va preguntar Nergal.

- Si, de fet, en essència és el mateix que fa Ea amb Ereshkigal. Puc desplaçar la personalitat del cos i prendre possessió. Però si posseeixo a un Orió, els Orions sabeu qui som els angèlics i, al compartir els pensaments, descobriria la meva tapadora.-, va respondre Luzbel.

- No havia pensat en que posseïssis a un Orió.-, va dir Nergal somrient amb malicia.

- Llavors?-, va preguntar l’angèlic estranyat.

- Eridu té un rei. Es diu Alulim. El meu pla és que es revolti contra els seus nous Déus. I que ho faci el més aviat possible. Et demano que el nivell de violència contra i entre humans sigui mínim. La resta ho deixo a la teva imaginació.-, va indicar Nergal. Li va acabar de relatar el pla que havia ideat.

- Satanael. Realment ets un geni de la estratègia.-, va dir l’angèlic inclinant-se lleument. - No m’he equivocat al escollir-te com aliat.-, va concloure.

- Anem doncs. El cos de l’oficial es quedarà aquí, no hi ha depredadors en aquesta zona i estarà segur fins que arribem amb Ereshkigal.-, va ordenar Nergal.

El cos de l’Orió va tornar a caure. Luzbel estava executant ja la seva part del pla. Nergal, després de col·locar bé el cos es va encaminar ràpidament cap a la ciutat.

(Continua)

Fonamentalment humans (XXIX)

Ve de: Fonamentalment humans (XXVIII)
La història comença a: Fonamentalment humans (I)

Nergal i Luzbel van sortir de la nau. Aquesta estava ben guardada entre uns turons. Estaven a mitja jornada d’Eridu i es van posar en camí. Luzbel conservava el cos de l’oficial Orió, i tots dos anaven equipats amb bio-vestits de combat.

Nergal estava trasbalsat. El que li havia explicat l’angèlic trastocava tots els seus plans de fer-se amb el control de l’Imperi Orió i retornar-lo al seu esplendorós passat. No obstant, sentia la necessitat d’ajudar als humans a millorar. Gaudia d’una empatia amb aquells éssers, era una cosa que no podia explicar però no li molestava pas. També li estranyava el vincle que sentia amb Luzbel. Era com si el conegués de sempre, però, tot i que no es refiava d’ell, de fet, no es refiava de cap angèlic, li donaria suport en aquella lluita. Els angèlics no tenien les mateixes prioritats, sentiments i necessitats que els éssers físics. I allò feia que les seves lleialtats tampoc fossin les mateixes. Tot allò, però, no el distreia del seu veritable objectiu en aquell moment. Es sentia preocupat per Ereshkigal. Ea no era precisament la persona més respectuosa i per tant, no era la millor per tenir un hoste. I Anu, bé... si tenia l’oportunitat ja se n’encarregaria d’ell, la traïció per a Nergal era imperdonable i només tenia un càstig: la destrucció.

Van arribar al capvespre a un turó des d’on es veia clarament Eridu. Nergal va observar la ciutat. Continuava creixent malgrat que ell no hi era.

- Quin és el pla?-, va preguntar l’angèlic.

- Primer saber on és Ereshkigal. Després saber quants Orions n’hi ha i on estan. Un cop sapiguem això, podré construir un pla per entrar i... evidentment per sortir sense ser detectats.-, va comentar Nergal.

- Satanael. Si et serveix d’ajuda, jo puc abandonar aquest cos temporalment i, com angèlic anar on vulgui sense que em vegin.-, es va oferir Luzbel.

- Això seria un avantatge tàctic important.-, va observar Nergal. - I t’agrairia que no em diguessis Satanael, prefereixo el meu nom actual.-, va demanar.

- Satanael és el teu nom. Sóc un angèlic, no puc mentir.-, va respondre Luzbel.

Nergal no va semblar gaire satisfet amb la resposta però ara per ara tenia altres prioritats. - Luzbel.-, va dir finalment.- Ja que t’has ofert, hauràs d’anar a explorar el terreny, en forma angèlica, perquè no et descobreixin. Pren nota de tot el que sigui rellevant i m’ho expliques. -, va demanar. - Jo aniré avançant cap a les muralles sense que em vegin.-, va afegir.

- D’acord.-, va contestar l’angèlic.- Però no podràs avançar cap a les muralles. T’hauries de quedar aquí cuidant del meu cos.-, va observar.

L’oficial Orió va caure desplomat. Era evident que l’angèlic l’havia abandonat. Va col·locar el cos inert en una posició més còmode i va seure a esperar, mirant cap a la ciutat. El temple que havia construït dies abans resplendia amb un roig intens per la llum del Sol ponent. Pensava en Ereshkigal. L’havien de salvar i havia de ser aquella nit.

(Continua)

Fonamentalment humans (XXVIII)

Ve de: Fonamentalment humans (XXVII)
La història comença a: Fonamentalment humans (I)

- T’escolto. Després del que ha passat aquests últims dies ja no em sorprèn res-, va dir Nergal.

Luzbel va començar a explicar:

- Durant milions d’anys, diverses especies han poblat l’Univers. Els angèlics, malgrat ser immortals, no hem estat des del principi de l’Univers. Varem prendre consciència de nosaltres mateixos sobre un planeta que ara no ve al cas esmentar i ens varem organitzar com a societat. Hi va haver un esclat de vida a l’Univers, però d’aquelles civilitzacions només queda el record que hem guardat. Molt de temps després, ens varem centrar en la nostra galàxia, i varem veure aparèixer i créixer les grans races de la galàxia. Primer els Orions. Després els habitants d’Antares i després els Pleiadans, a més de les altres espècies que han anat apareixent i evolucionant als planetes i que s’han integrat als diferents grans imperis.-

Nergal va interrompre: - Gairebé tot el que m’has explicat ja ho sabia. Llevat del fet que vareu aparèixer sobre un planeta i que no existiu des de sempre. Ereshkigal espera. Explica’m el que passa amb La Terra.-, va demanar Nergal..

- Molt bé.-, Luzbel va continuar. – Recordes perquè va començar la guerra? -, va preguntar.

- Es clar.-, va contestar Nergal. – Els d’Antares van envair el nostre espai i es van voler apropiar de la tecnologia de creació de mons. No varem tenir més remei que respondre.-

Luzbel va continuar.- Però saps qui va encoratjar als d’Antares perquè us desafiessin d’aquesta manera?-

Nergal va arrugar el front. No tenia constància d’allò.

- Una de les faccions dels angèlics els va convèncer que els Orions els volien destruir i controlar tota la galàxia i que eren els d’Antares els que havien de liderar la resistència als tirans... o sigui... a vosaltres.-, va desvetllar Luzbel.

Nergal estava sorprès. Va continuar escoltant.

- La divisió entre els angèlics fa molt que dura. I tot prové del mateix. La Terra i la seva humanitat. Hi ha que volen intervenir directament perquè evolucionin ràpidament. Hi ha qui els vol deixar sols per veure que passa. I hi ha que volen destruir el planeta i als seus habitants perquè els consideren un perill per el seu estatus, encara que s’excusen dient que el perill es per a tota la galàxia.-, va acabar Luzbel.

- I tu? De part de qui estàs?-, va preguntar Nergal

- De la teva part Satanael. Crec fermament que hem d’intervenir per ajudar als humans en la seva evolució. I no estic sol, hi ha molts angèlics que em segueixen.-, va dir Luzbel.

- I Anu i els altres? -, va preguntar Nergal.

- Són dels que tenen por de que amb l’evolució dels humans faci perillar la seva posició de poder.-, va contestar.

- I els Pleiadans? Tinc la impressió de que apareixeran en qualsevol moment.-, va comentar Nergal.

- Els Pleiadans tenen el caràcter feble i són covards. Els vaig proposar unir-se a la causa, però estan de part dels angèlics que volen que La Terra i els humans evolucionin per lliure. Si fos per ells, encara saltarien d’arbre en arbre.-, va dir visiblement contrariat.

- Ja havíeu intervingut abans? Veritat?-, va deduir Nergal de les paraules de l’angèlic.

- Doncs si. Però fins ara només els angèlics.-, va respondre Luzbel. – Amb la intervenció de civilitzacions com els Orions o els Pleiadans, la lluita es trasllada a un altre nivell. Per això necessito en el meu bàndol al millor general de tots. Satanael. Estàs amb mi?-, va preguntar Luzbel.

Nergal va meditar un moment i va respondre. - Ajudarem als humans. Luzbel, estic amb tu.-

(Continua)