Ve de: Fonamentalment humans (XXXIV)
La història comença a: Fonamentalment humans (I)
Aquelles tres naus no eren rival per a la resta de la flota, però l’objectiu de fer una revolta incruenta havia fracassat. Allò era una batalla i hauria víctimes, ja era inevitable. S’havia d’actuar llavors com si fossin l’enemic.
Davant del foc combinat de la flota, les tres naus rebels s’havien separat per dividir-la. La maniobra era per distreure la flota i donar temps als orions que estaven a la Terra d’actuar. L’acció de les armes afectaria també als sensors, això faria més difícil localitzar ningú allà baix. Nergal ho sabia i des de la nau almirall va cursar les ordres ràpidament organitzant l’estratègia. La tecnologia dels Orions era molt avançada, i si les seves armes eren poderoses, capaces fins i tot de vaporitzar un petit planeta, les naus estaven construïdes per aguantar els atacs d’aquelles mateixes armes. El bescanvi de foc, doncs podia durar molt, però la destrucció de les naus, en aquelles condicions, era inevitable. Nergal va decidir que la millor opció era abordar les naus i prendre el control. Aquest pla, arriscat si les tripulacions de les naus rebels oferien molta resistència, provocaria clarament, en qualsevol dels casos, menys baixes que la destrucció de les tres naus o d’una de sola.
Va deixar en mans d’Oannes la operació i amb Luzbel i Ereshkigal van baixar al planeta en un transport per provar de detenir a Anu, Enlil i Enki. Els acompanyaven un centenar de soldats orions i comptaven amb l’escorta de 12 naus de combat.
Els habitants d’Eridu van veure com la imponent nau de transport aterrava a les seves portes mentre les naus d’escorta sobrevolaven el cel fent un soroll eixordador al trencar la barrera del so.
Nergal, al front d’un destacament de seixanta orions completament armats, va entrar a la ciutat per la porta principal flanquejat per Luzbel a l’esquerra i Ereshkigal a la dreta. Els habitants d’Eridu amb uns sentiments barreja de curiositat, d’admiració i temor, els observaven des de les finestres o les portes de les seves cases, els carrers estaven deserts.
Es dirigiren cap el temple on no es veia cap guàrdia. Nergal va desplegar als seus homes i es van anar acostant a l’entrada amb precaució. Sense cap dificultat van entrar dins del temple. Seguint les instruccions de Nergal va regirar-ho tot. Res, ningú. Cap rastre dels consellers orions ni dels seus guàrdies.
Nergal va sortir del temple i el va tancar perquè ningú llevat d’ell pogués entrar o sortir. Va ordenar a les naus d’escorta que recorreguessin la zona al voltant de la ciutat buscant orions. Es va dirigir cap el palau del rei d’Eridu.
Alulim estava en la sala del tron, discutint amb els seus consellers. Nergal el va cridar.
- Han fugit cap el nord.-, va cridar Alulim acomodant-se al seu tron mentre Nergal se li acostava.
Nergal es va aturar a cinc metres d’Alulim. Tot allò li venia molt gran al rei d’Eridu, no sabia com acontentar a les dues faccions i mantenir el seu estatus.
Nergal es va comunicar amb les naus d’escorta. - Patró de cerca en espiral de quatre braços a partir d’Eridu. Busqueu tecnologia no formes de vida.-, va ordenar. Sabia que si buscava formes de vida Orió, aquestes es confondrien amb les humanes, si buscava tecnologia, els bio-vestits delatarien als fugitius.
Oannes sl va comunicar: - Les naus rebels s’han rendit. La situació de la flota està controlada.-, va informar el capità.
Nergal estava satisfet: - Molt bé, començarem la recerca també des de l’espai.-, de sobte va sentir una explosió i un tall intermitent a les comunicacions.
- Informi!-, va demanar Nergal.
Oannes va contestar.- Naus Pleiadianes i d'Antares ens estan atacant! Són més d’un centenar! Sembla que han portat tota la flota!...-, el senyal es va perdre entre les interferències.
(Continuarà...)
