La pluja proposa, la pluja disposa
La pluja proposa.
Una gota darrere l'altre. Cau. Mansament al principi. Imperceptible a l'oïda i aliena a la vista, distreta amb altres percepcions. És l'olor la que porta el primer senyal d'aquesta pluja petita, imperceptible per a la resta dels sentits. Una olor característica de fulles molles que impregna l'ambient. La curiositat s'encén. El sòl moll reflexa la escassa llum que els núvols negres permeten passar. El vent i les petites gotes colpegen les fulles dels arbres que, amb la seva suau fressa omplen l'espai d'una remor indefinida que crida lànguidament a qui l'escolta.
Cau amb més força. La fressa augmenta. D'un xiuxiueig passa a ser una barreja de converses que pugen de to a la vegada que les gotes d'aigua, colpegen sense pietat fulles i terra. Els sentits ja no poden ignorar-la. La pluja invita que contemplem l'espectacle que ens ofereix, però, a la vegada, omplint completament els sentits, obliga a que estiguem per ella. I em quedo extasiat contemplant la meravella sense aturador de l'aigua retornant a la terra. I els meus pensaments volen enllà, d’on ve la pluja, recordant, enyorant, està plovent també dins meu, la sento al meu interior.
I la pluja em banya el rostre.
La pluja disposa.
Dedicat a aquells i aquelles que estimen i valoren les coses petites però importants de la vida
Una gota darrere l'altre. Cau. Mansament al principi. Imperceptible a l'oïda i aliena a la vista, distreta amb altres percepcions. És l'olor la que porta el primer senyal d'aquesta pluja petita, imperceptible per a la resta dels sentits. Una olor característica de fulles molles que impregna l'ambient. La curiositat s'encén. El sòl moll reflexa la escassa llum que els núvols negres permeten passar. El vent i les petites gotes colpegen les fulles dels arbres que, amb la seva suau fressa omplen l'espai d'una remor indefinida que crida lànguidament a qui l'escolta.
Cau amb més força. La fressa augmenta. D'un xiuxiueig passa a ser una barreja de converses que pugen de to a la vegada que les gotes d'aigua, colpegen sense pietat fulles i terra. Els sentits ja no poden ignorar-la. La pluja invita que contemplem l'espectacle que ens ofereix, però, a la vegada, omplint completament els sentits, obliga a que estiguem per ella. I em quedo extasiat contemplant la meravella sense aturador de l'aigua retornant a la terra. I els meus pensaments volen enllà, d’on ve la pluja, recordant, enyorant, està plovent també dins meu, la sento al meu interior.
I la pluja em banya el rostre.
La pluja disposa.
Dedicat a aquells i aquelles que estimen i valoren les coses petites però importants de la vida
0 comentaris:
Publica un comentari